George Enescu

Plantilla:Infotaula personaGeorge Enescu

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 agost 1881 Modifica el valor a Wikidata
George Enescu (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 maig 1955 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 68 48° 51′ 44″ N, 2° 23′ 31″ E / 48.862169°N,2.391839°E / 48.862169; 2.391839
Grave of Enesco (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris
Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, professor d'universitat, director d'orquestra, violinista, pianista, musicòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris
George Enescu Philharmonic Orchestra (en) Tradueix
Orquestra Filharmònica de Nova York
Accademia Musicale Chigiana
École Normale de Musique de Paris
Orquestra Simfònica de la BBC Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, simfonia, música de cambra i piano repertoire (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGabriel Fauré, Robert Fuchs, Josef Hellmesberger, Jules Massenet, André Gedalge i Martin-Pierre Marsick Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMarius Constant, Yehudi Menuhin, Christian Ferras, Ivry Gitlis, Arthur Grumiaux, Serge Blanc, Ștefan Gheorghiu, Sidney Harth, Arthur Leblanc i Ida Haendel Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí i piano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMarie Cantacuzène (1937–1955) Modifica el valor a Wikidata
Premis


Spotify: 7KKscZTeDLz1g0QthWCMQV Apple Music: 286456 Last fm: George+Enescu Musicbrainz: 30f53666-aa3b-44c1-80c1-4d09929e28e8 Lieder.net: 3974 Songkick: 360534 Discogs: 838226 IMSLP: Category:Enescu,_George Allmusic: mn0001256809 Find a Grave: 7870 Modifica el valor a Wikidata

George Enescu (George Enescu, 19 d'agost de 1881 - 8è districte de París, 4 de maig de 1955), conegut a França com a Georges Enesco, fou un compositor, violinista, pedagog, pianista i director d'orquestra romanès. Hom el considera el creador de l'escola romanesa i el seu compositor més universal,[1] la figura més important de la vida musical romanesa de la primera meitat del segle xx i un dels violinistes més grans de la seva generació.[2]

Com molts intel·lectuals romanesos de la seva generació, la segona terra natal d'Enescu va ser França, tot i que va passar un temps considerable als Estats Units. Era estretament relacionat amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot.[3]

Com que havia estudiat als conservatoris de Viena i París, va combinar molts elements de les tradicions germànica i francesa. La seva fenomenal memòria va absorbir gairebé tot el cànon clàssic (inclosos els 58 volums de l'edició de la Bach-Gesellschaft), i la seva carrera com a violinista, pianista, director i professor el va posar en contacte amb la majoria dels compositors europeus més importants.[4][5] Al llarg de la seva vida excepcional, va tenir l'oportunitat de tocar amb Brahms, d'estudiar amb Fauré i Massenet i de conèixer Bartók, Strauss, Ravel, Debussy i Xostakóvitx.[5]

Pau Casals, que va acompanyar al piano, va descriure Enescu com «el fenomen musical més gran des de Mozart». Va ser un geni, però amb una vida molt humana: va estimar amb fervor una dona que va apreciar-lo tard, ja mort, va patir humiliacions en la seva carrera i vida personal, va construir i invertir, i va perdre tota la seva riquesa per causa dels règims polítics. Va conèixer l'èxit i el reconeixement, però també la misèria i la desil·lusió. Va ser oblidat en vida, mentre patia els turments de la malaltia i la vellesa.[6]

Va tenir tres passions: el romanticisme tardà alemany, l'escola francesa i el folklore romanès, que totes tres van competir per ser les seves influències. Cap, però, va tenir un domini exclusiu. Mentre que el públic actual valora positivament aquesta ambigüitat, el segle passat la va considerar com una indecisió.[7]

  1. «George Enescu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Malcolm, Noel. «Enescu, George». Grove Music Online. (en anglès; cal subscripció).
  3. Botstein, Leon «Rediscovering George Enescu». The Musical Quarterly, Vol. 81, No. 2, Estiu 1997, pàg. 141-144.
  4. Malcolm, Noel «Enescu in Bucharest» (en anglès). Tempo New Series, 140, 3-1982, pàg. 31-34.
  5. 5,0 5,1 Saunders, Dominic. «The Mozart we missed» (en anglès). The Guardian. [Consulta: 4 juny 2021].
  6. «George Enescu, fața nevăzută a unui geniu». Historia.ro. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2014. [Consulta: 23 març 2024].
  7. Bederova, Julia. «Enescu: Octet, op. 7 / Quintet in A minor, op. 29». Nonesuch.

Developed by StudentB