George Washington (Popes Creek, Westmoreland, Virgínia 22 de febrer, 1732 – Mount Vernon, Virgínia, 14 de desembre, 1799) fou el primer president dels Estats Units d'Amèrica, és considerat un dels Pares Fundadors (Founding Fathers)[1] i sovint és anomenat el «Pare de la pàtria» o «Pare del país» (Father of his nation, Father of his country).[2][3]
Washington era un ric propietari rural.[4] Dirigí les milícies virginianes en la Guerra Franco-Índia de 1756-1763 contra Pontiac. El nomenaren delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, i es declarà partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes. Fou el general i comandant en cap de l'exèrcit continental el 1775 durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. Hagué d'organitzar, amb grans dificultats, un exèrcit coherent, tot vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles. Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí finalment la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown (1781), fet que decidí la independència dels Estats Units d'Amèrica.[5]
Fou nomenat novament delegat de Virgínia a la convenció de Filadèlfia de 1787, hi intervingué decisivament en l'aprovació de la Constitució dels Estats Units i fou elegit primer president de la Unió. De fet, fou l'únic president estatunidenc sense afiliació política. Es dedicà a posar les bases de l'estructura política del nou estat (creà moltes de les tradicions constitucionals) i a assegurar-ne la independència econòmica i financera (tarifes duaneres, banca nacional, emissió de monedes).
Va exercir un paper de moderador entre els federalistes d'Alexander Hamilton i els republicans de Thomas Jefferson. Fou reelegit l'any 1792, però perdé popularitat en acceptar un acord amb la Gran Bretanya el 1795. En acabar el seu segon mandat, decidí no presentar-se a la reelecció i es retirà als seus dominis de Mount Vernon. Fou el creador de la tradició de no presentar-se a més de dos mandats presidencials, duta a terme per tots els seus successors llevat Franklin D. Roosevelt. Un any abans de morir, el 1798, encara fou nomenat general en cap de les tropes nord-americanes davant una possible guerra contra el Directori francès.