Back Giacomo Casanova Afrikaans Giacomo Casanova AN جاكومو كازانوفا Arabic جاكومو كازانوفا ARZ Giacomo Casanova AST Cakomo Kazanova Azerbaijani جاکومو کازانووا AZB Джакама Казанова Byelorussian Джакама Казанова BE-X-OLD Джакомо Казанова Bulgarian
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Giacomo Girolamo Casanova 2 abril 1725 Venècia (República de Venècia) |
| Mort | 4 juny 1798 (73 anys) Duchcov (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Sepultura | Duchcov |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Pàdua - in utroque jura (–1742) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional i diplomàcia |
| Ocupació | traductor, diplomàtic, escriptor, aventurer, novel·lista, bibliotecari, banquer, poeta, autobiògraf |
| Instrument | Violí |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Leonilda Castelli, Cesarino Lanti |
| Pares | Gaetano Casanova i Zanetta Farussi |
| Germans | Francesco Casanova Giovanni Battista Casanova Faustina Maria Gaetano |
| Premis | |
  
   | |
Giacomo Girolamo Casanova (Venècia, República de Venècia, 2 d'abril de 1725 - Castell de Dux, Bohèmia, 4 de juny de 1798)[1] va ser un escriptor i aventurer venecià que va viure i viatjar per Europa. La seva autobiografia Histoire de ma vie ('Història de la meva vida') és considerada com una de les fonts més autèntiques sobre costums i normes de la vida social europea al segle xviii.
La seva vida eroticosentimental va ser tan intensa que, dos segles després de la seva mort, el seu nom encara és en molts idiomes europeus un sinònim d'excel·lència masculina en l'art de la seducció de dones. Va conèixer reis, papes i cardenals; va tractar Voltaire, Goethe i Mozart.
El 17 de novembre de 1797, al final de la seva vida, treballant de bibliotecari del comte Joseph Carl Emmanuel de Waldstein a Bohèmia, va escriure en francès una carta de resposta a Cecilia de Roggendorf titulada Compendi de la meva vida, en la qual fa un resum de la seva vida a petició de la destinatària. Al final, Casanova diu: "Aquest és l'únic compendi de la meva vida que he escrit i autoritzo que se'n faci l'ús que es vulgui. No tinc vergonya de res". Les seves memòries van ser publicades gràcies a Carlo Angiolini, el qual s'havia traslladat al Castell de Dux per cuidar-lo quan ja tenia 73 anys i patia la malaltia vesicular que va causar-li la mort.
El 1820, la família Angiolini va vendre el manuscrit de 4.000 pàgines d'Historie de ma vie a un editor de Leipzig, Brockhaus, i entre 1822 i 1828 es va publicar la primera edició en alemany, traduïda per Wilhelm von Schütz.
- ↑ «Giacomo Casanova». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.