Back Djihad Afrikaans Alchihad AN جهاد Arabic جهاد ARZ জিহাদ Assamese Yihad AST Cihad Azerbaijani جیهاد AZB Йыһат (ғазауат) Bashkir Jihad BCL

Gihad

Aquest article fa referència al precepte religiós musulmà. Per a les organitzacions militants vegeu Gihad Islàmic i Gihad Islàmic palestí
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma.

El gihad[1][2][3][4] o jihad[5][6] (de l'àrab جهاد, jihād, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb جهد, jahada, ‘esforçar-se’[7]) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans. Una persona dedicada al gihad és un mujàhid o mujahidí. El mot gihad apareix sovint a l'Alcorà,[8][9] sovint en la frase feta jahada fī sabīli Allāh, «lluitar per Déu», literalment «esforçar-se en el camí de Déu».[7][10][11]

No tots els musulmans i erudits estan d'acord en la seva definició. Dins del context de la llei islàmica clàssica, es refereix a la lluita contra aquells que no creuen en el déu de l'islam i no reconeixen la submissió als musulmans,[12] significat que sovint es tradueix com a «guerra santa»,[13][14][15] tot i que aquest terme és objecte de controvèrsia.[16] Segons el Dictionary of Islam[17] i l'historiador i arabista Bernard Lewis, en la gran majoria dels casos el gihad té un significat militar.[18] Javed Ghamidi afirma que no hi ha consens entre els erudits islàmics sobre si el concepte de gihad inclou sempre la lluita armada contra malfactors.[19] Se suposa generalment que l'ordre d'una guerra general només podia ser donada pel califa, però els musulmans que no reconeixien l'autoritat espiritual del califat (que a més està vacant des de 1923), com els musulmans que no són sunnites i els estats que no reconeixien cap califat ni que fos nominalment sempre tenien la vista posada en els seus propis governants per a la proclamació d'un gihad. No ha estat, de fet, una guerra universal pels musulmans sobre els no creients des de principis del califat. En aquest sentit a vegades alguns han proclamat el gihad autointitulant-se a ells mateixos com a mahdís, per exemple, el sudanès Muhàmmad Àhmad el 1882.[20]

Altres han donat a la paraula significats més amplis. Molts observadors, tant musulmans[21] com no musulmans,[22] parlen de dos significats del gihad: una lluita espiritual interior o «gihad major» i una lluita física exterior contra els enemics de l'islam, el «gihad menor»,[17][23] que pot prendre una forma violenta o no violenta.[24]

El gihad és un deure religiós important per als musulmans. Una minoria entre els erudits sunnites de vegades es refereixen a aquest deure com el sisè pilar de l'islam, tot i que no ocupa tal estatus oficial.[25] Al xiisme imamita, però, el gihad és una de les deu pràctiques de la religió.[26]

  1. ↑ «gihad». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ «"Gihad" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 2 novembre 2018].
  3. ↑ «Gihad». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Gihad». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Tot i que la forma normativa catalana és el gihad, en masculí com en àrab, segons es recull al diccionari de l'IEC, és freqüent (i incorrecte) l'ús d'aquest mot en femení, per influència de l'errònia traducció per «guerra santa»; també és habitual la forma el/la jihad (cf. per ex. el portal Ésadir o la mateixa GEC, que admet ambdós gèneres amb la grafia gihad). L'IEC sembla contradir-se, perquè la transcripció més exacta d'aquest mot segons la seva proposta per a la transcripció simplificada dels mots àrabs o semites és “yod” ço és j en català (Jerusalem, Jesús...), com ho fan totes les llengües del nostre entorn que ho escriuen amb “y” o “j”. («Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català».).
  6. ↑ «GDLC - jihad». [Consulta: 3 novembre 2018].
  7. ↑ 7,0 7,1 Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "جهد". ISBN 978-84-412-1546-7. 
  8. ↑ En 23 versicles alcorànics segons aquesta cerca de searchtruth.com
  9. ↑ En 164 versicles segons Yoel Natan. «164 Jihad Verses in the Koran». [Consulta: 26 agost 2014].
  10. ↑ Wendy Doniger. Merriam-Webster's Encyclopedia of World Religions. Merriam-Webster, 1999. ISBN 0-87779-044-2. , Jihad, p. 571
  11. ↑ Josef W. Meri. Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia. Routledge, 2005. ISBN 0-415-96690-6. , Jihad, p. 419
  12. ↑ "Lecture one: Questions about Jihad" a al-islam.org. "Lluitar contra els que no creuen en Al·là ni en l'últim Dia, ni sostenen que prohibeix el que havia estat prohibit per Al·là i El seu Missatger, ni reconeixen la religió de la Veritat, (fins i tot si són) de la Gent del Llibre, fins que paguin la jizya amb submissió voluntària, i se sentin humiliats". (9:29)
  13. ↑ Lloyd Steffen, Lloyd. Holy War, Just War: Exploring the Moral Meaning of Religious Violence. Rowman& Littlefield, 2007, p. 221. 
  14. ↑ cf., e.g., article de BBC news Libya's Gaddafi urges 'holy war' against Switzerland
  15. ↑ Rudolph Peters, Jihad in Medieval and Modern Islam (Brill, 1977), p. 3
  16. ↑ Patricia Crone, Medieval Islamic Political Thought (Edinburgh University Press, 2005), p. 363
  17. ↑ 17,0 17,1 Morgan, Diane. Essential Islam: A Comprehensive Guide to Belief and Practice. ABC-CLIO, 2010, p. 87. ISBN 0-313-36025-1 [Consulta: 5 gener 2011]. 
  18. ↑ Bernard Lewis, The Political Language of Islam (University of Chicago Press, 1988), p. 72. Cf. William M. Watt, Islamic Conceptions of the Holy War a: Thomas P. Murphy, The Holy War (Ohio State University Press, 1974), p. 143
  19. ↑ Ghamidi, Javed. «The Islamic Law of Jihad». A: Mizan. Dar ul-Ishraq, 2001. 
  20. ↑ "Sudan: The Mahdiyah, 1884–98". Biblioteca del Congrés dels Estats Units, A Country Study.
  21. ↑ «Jihad and the Islamic Law of War». Arxivat de l'original el 2010-11-29. [Consulta: 11 gener 2015].
  22. ↑ Rudolph Peters, Islam and Colonialism. The doctrine of Jihad in Modern History (Mouton Publishers, 1979), p. 118
  23. ↑ «Jihad». [Consulta: 20 febrer 2012].
  24. ↑ DeLong-Bas (2010), p. 3
  25. ↑ John Esposito (2005), Islam: The Straight Path, p. 93
  26. ↑ «Part 2: Islamic Practices». [Consulta: 27 agost 2014].

Developed by StudentB