![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1465 ![]() Guimarães (Portugal) ![]() |
Mort | 1536 (Gregorià) ![]() Lisboa (Portugal) ![]() |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Formació | Universitat de Salamanca ![]() |
Activitat | |
Ocupació | dramaturg, escriptor, poeta, actor ![]() |
Gènere | Farsa i comèdia ![]() |
Obra | |
Obres destacables | |
Fills | Paula Vicente ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Gil Vicente (Lisboa, Portugal, 1465-Évora, 1536) va ser el primer gran dramaturg portuguès, a més de ser un poeta de gran anomenada. Hi ha qui l'identifica també amb l'orfebre autor de la Custòdia de Belem i amb el mestre de retòrica del rei Manuel. Com a home de teatre, sembla també haver exercit les tasques de músic, actor i director. És considerat sovint, d'una forma general, el pare del teatre portuguès, i també del teatre espanyol, ja que també va escriure en castellà -compartint la paternitat de la dramatúrgia espanyola amb Juan del Encina.[1]
L'obra vicentina és considerada com a reflex del canvi dels temps i el pas de l'edat mitjana al Renaixement, fent-se el balanç d'una època en què les jerarquies i l'ordre social eren regits per regles inflexibles, cap a una nova societat on es comença (molt vagament, clar, i a penes a la seua vessant teatral) a subvertir l'ordre instituït, que és qüestionat. Va ser, de fet, el principal representant de la literatura renaixentista portuguesa, anterior a Camoens, incorporant-hi elements populars i influint al seu torn en la cultura popular portuguesa.[1]