Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 febrer 1525 ↔ 2 febrer 1526 Palestrina (Estats Pontificis) |
Mort | 2 febrer 1594 (68/69 anys) Roma (Estats Pontificis) |
Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà |
Mestre de capella Basílica de Santa Maria Major | |
1r març 1561 – | |
Activitat | |
Ocupació | compositor, organista, director de cor, pedagog musical, mestre de capella, cantant |
Activitat | 1554 (Gregorià) - |
Gènere | Música del Renaixement, música religiosa, missa, motet i música sacra |
Professors | Robin Mallapert, Firmin Lebel, Giacomo Coppola (en) , Giovanni Animuccia, Claude Goudimel i Robert de Févin |
Alumnes | Tomás Luis de Victoria, Giovanni Maria Nanino, Francesco Giovanni Anerio, Francesco Soriano, Francisco Leontaritis, Asprilio Pacelli, Annibale Stabile, Rogerio Giovanelli, Arcangelo Crivelli, Gregorio Allegri i Alessandro Romano |
Orde religiós | Franciscans |
Instrument | Orgue |
Família | |
Cònjuge | Lucrezia Gori Virginia Dormoli |
Giovanni Pierluigi da Palestrina (2 de febrer de 1525 o 1526 – 2 de febrer de 1594)[1] va ser un compositor italià renaixentista, conegut com un dels màxims representants de l'escola romana del segle xvi.[2] Tingué una influència duradora en el desenvolupament de la música religiosa, i sovint es considera la seva obra com la culminació de la polifonia sacra del Renaixement.[2] Fou reconegut com el millor compositor del seu temps a Europa.[3][4]
Mestre de capella del papa Juli III i, posteriorment, cantor de la capella Sixtina de Roma, és considerat un dels principals músics de la Contrareforma.[5] Les seves obres són sovint descrites com a profundes, sòbries i transparents.[5] Prenent el llegat de la tradició polifònica de Lasso i Byrd, va arribar a escriure més de cent misses, entre les quals destaca la Missa Papae Marcelli, trenta-cinc magníficats i centenars de motets i madrigals.[5]