Back የፈረንጅ ሱፍ Amharic Helianthus annuus AN Sōlate ANG دوار الشمس Arabic عباد الشمس ARZ Helianthus annuus AST सूर्जमुखी फूल AWA Birillik günəbaxan Azerbaijani عادی گۆنه باخان AZB Sauliegrōžos BAT-SMG
Helianthus annuus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | Llavor de gira-sol, lecitina de girasol i oli de gira-sol |
| Planta | |
| Color de les flors | groc |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 19073408 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Tribu | Heliantheae |
| Gènere | Helianthus |
| Espècie | Helianthus annuus L., 1753 |
.svg){kind=icon}
El gira-sol, mira-sol o sol coronat (Helianthus annuus)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Helianthus dins la família de les asteràcies (Asteraceae).[2] És una planta herbàcia que es caracteritza per una gran inflorescència en forma de capítol.[3]
Addicionalment pot rebre els noms de corona de rei, corona de reina, gira-sol (fruit), helíac i tornassol. També s'ha recollit la variant lingüística solcoronat.[1]
És una planta originària de l'Amèrica boreal, especialment de Mèxic, el Perú i el sud dels Estats Units, que va ser introduïda a Europa durant el segle xvi. Des d'aleshores, el seu cultiu es va propagar ràpidament. Segons la genètica, la domesticació té el seu origen a l'est dels Estats Units, concretament la zona d'Arkansas i després es va estendre cap al sud.[4] Es conrea per la llavor, la pipa de gira-sol, de la qual s'obté un oli comestible o es pot consumir directament.[5]
El nom d'Heliantus, que és com es coneix científicament el gira-sol, deriva del grec antic helios, que significa «sol», i anthos «flor», doncs «flor de sol», que és prou descriptiu per la seva aparença. La creença que és una planta que segueix el sol durant el seu recorregut diürn és un error, ja que només les gemmes tancades ho fan. En créixer les tiges es fan rígides i les flors adultes són fixes. Generalment s'orienten cap al llevant.[6][7]
- ↑ 1,0 1,1 «Helianthus annuus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ «Helianthus annuus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 octubre 2023].
- ↑ «Gira-sol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Biologists confirm sunflower domesticated in eastern North America». ScienceDaily. [Consulta: 2 novembre 2015].
- ↑ León Tolstoi (graf). Los Cosacos. Andres Bello, 19??, p. 103–. GGKEY:X9EAG7TJAD6.
- ↑ Hangarter, Roger P. «Solar tracking: sunflower plants» (en anglès). Plants-In-Motion website. Indiana University. [Consulta: 22 agost 2012]. «Many people are under the misconception that the flower heads of the cultivated sunflower (Helianthus annuus) track the sun... Immature sunflower flower heads do exhibit solar tracking and on sunny days the buds will track the sun across the sky from east to west... However, as the flower bud matures and blossoms, the stem stiffens and the flower head becomes fixed facing the eastward direction.»
- ↑ «Sunflowers in the blooming stage are not heliotropic anymore. The stem has frozen, typically in an eastward orientation.». Arxivat de l'original el 2013-05-23. [Consulta: 15 juny 2017].