Giulio Cesare

Infotaula de composicióGiulio Cesare

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalGiulio Cesare in Egitto (it) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorGeorg Friedrich Händel Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaNicola Francesco Haym Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomitalià Modifica el valor a Wikidata
EpònimJuli Cèsar Modifica el valor a Wikidata
Creació1724 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Gènereopera seria Modifica el valor a Wikidata
Parts3 actes Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióHWV 17 Modifica el valor a Wikidata
Format perSilently and stealthily (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEgipte Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Estrena
Estrena20 febrer 1724 Modifica el valor a Wikidata
EscenariHer Majesty's Theatre Modifica el valor a Wikidata, Ciutat de Westminster Modifica el valor a Wikidata
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu22 de desembre de 1964[1] (estrena a Espanya)
Musicbrainz: e600063c-b8bc-4141-a6ce-482c5d1f86b3 IMSLP: Giulio_Cesare_in_Egitto,_HWV_17_(Handel,_George_Frideric) Modifica el valor a Wikidata

Giulio Cesare in Egitto (títol original en italià, en català Giulio Cesare), Händel-Werke-Verzeichnis 17, és una obra dramaticomusical en tres actes composta el 1724 per Georg Friedrich Händel sobre un llibret en italià de Nicola Francesco Haym. Es va estrenar el 20 de febrer de 1724 al Her Majesty's Theatre de Ciutat de Westminster.[2] Varen intervenir la famosa soprano Francesca Cuzzoni i el castrato Francesco Bernardi Senesino i fou un èxit immediat, un dels més grans de Händel.

Haym va utilitzar un llibret anterior de Giacomo Francesco Bussani, al qual havia posat música Antonio Sartorio (1676). L'argument es basa molt lliurement en l'arribada de Juli Cèsar a Alexandria després de la batalla d'Àccium i la seva relació amb Cleòpatra. Händel va veure en la història de la visita de Cèsar a Egipte el 48-47 aC una oportunitat per explorar dues fascinacions humanes sovint entrellaçades: la política i el sexe.[3]

Giulio Cesare, un dels títols més populars del repertori barroc i també una de les òperes més conegudes de Händel, explica la lluita de poders d'una manera irònica i divertida.[4] Aquesta versió de Händel s'allunya de les tragèdies històriques de Shakespeare Juli Cèsar i Antoni i Cleòpatra per concentrar-se en la relació d'amor i luxúria entre el dictador romà i Cleòpatra.[5]

  1. Pàmias, Joan Antoni. «Ante el estreno de la ópera de Haendel» (en castellà). Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 2 novembre 2016].
  2. «Dades de l'òpera» (en alemany). Operone. Arxivat de l'original el 14 de maig 2018. [Consulta: 13 maig 2018].
  3. Tommasini, Anthony. «Ressenya del disc» (en anglès). New York Times. Arxivat de l'original el 3 de novembre 2016. [Consulta: 1r novembre 2016].
  4. «Resum de l'obra». ccma.cat. [Consulta: 26 febrer 2016].
  5. «El influjo de Shakespeare en el Barroco musical» (en castellà). Teatro Real. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2016. [Consulta: 31 octubre 2016].

Developed by StudentB