Gran Bretanya

Aquest article tracta sobre una de les illes britàniques. Si cerqueu el regne existent entre el 1707 i el 1800, vegeu «Regne de la Gran Bretanya».

Gran Bretanya

Tipus	illa
Sobrenom	Blighty, Albion i Britannia
Epònim	Britannia, Brutus de Bretanya i britànics
Localització
53° 50′ N, 2° 25′ O / 53.83°N,2.42°O / 53.83; -2.42
Població humana
Població	65.121.000 (2021) (284,45 hab./km²)
Geografia
Part de	Illes Britàniques
Superfície	228.938 km²
Banyat per	Mar del Nord, mar d'Irlanda, mar Cèltica i mar de les Hèbrides
Punt més alt	Ben Nevis (1.344 m)
Identificador descriptiu
Fus horari	GMT

Gran Bretanya,^[1] és l'illa més gran de les Illes Britàniques. Està composta per tres nacions, Anglaterra, País de Gal·les i Escòcia, que conformen, conjuntament amb Irlanda del Nord, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement el Regne Unit.

En conjunt, Gran Bretanya té 229.335 km². La capital del Regne Unit és Londres (London), mentre que Cardiff (Caerdydd) i Edimburg (Edinburgh) són les capitals de Gal·les i Escòcia, respectivament. Anglaterra no té capital oficial però Londres ho és de facto.

Segons fonts oficials britàniques, la població de Gran Bretanya el 2001 era de 57.103.927 persones (Anglaterra, 49.138.831; Escòcia 5.062.011; i País de Gal·les 2.903.085).^[2] Completa el Regne Unit, Irlanda del Nord, amb 1.685.267 d'habitants.

El punt més elevat de l'illa és la muntanya escocesa Ben Nevis (1.343 m), i el riu més llarg, el Severn (336 km; en gal·lès, Hafren) que neix a Ceredigion, a l'oest de Gal·les.