La Gran Idea (grec Μεγάλη Ιδέα, Megáli Idéa) ha estat l'expressió del sentiment nacionalista grec durant els segles xix i xx. Era un concepte d'irredemptista que aspirava a unir tots els grecs dins d'un sol estat nació amb capital a Constantinoble, per tal com una gran part de les poblacions gregues havien quedat sota l'Imperi Otomà després de la independència del nou estat grec el 1832.
El terme va ser inventat a 1844 per Ioannis Koletis, primer ministre del rei Otó I de Grècia, durant els debats que van portar a la promulgació de la Constitució de 1844.[1] Tot i que l'expressió era nova el 1844, el concepte ja era present en la tradició popular grega, nodrida de profecies i oracles que havien mantingut vives les esperances d'un eventual alliberament del poder turc[1] Com deia la dita popular:
« | Πάλι με χρόνια με καιρούς, πάλι δικά μας θα 'ναι!
|
» |
La "Gran Idea" ha dominat la política exterior i la interior de l'estat grec modern: des de la Guerra d'independència de Grècia de 1820 i fins al problema de Xipre de 1970, tot passant per les Guerres Balcàniques a principis del segle 20, la derrota grega a la Guerra greco-turca (1919-1922) (o per als turcs, la Guerra d'Independència Turca) que va seguir la Primera Guerra Mundial, i el posterior intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923). El principal rival de Grècia per a l'acompliment de la Gran Idea va ser primer l'Imperi Otomà, i després la república de Turquia.