Primer rengle: Homer · Leònides I · Pericles · Heròdot · Hipòcrates Segon rengle: Sòcrates · Plató · Aristòtil · Alexandre Magne · Arquímedes Tercer rengle: Hipàcia · Basili II · Aleix I Comnè · Georgios Gemistos Plethon · El Greco Quart rengle: Rigas Fereos · Theódoros Kolokotronis · Laskarina Bubulina · Geórgios Karaiskakis · Ioannis Kapodístrias · Cinquè rengle: Elefthérios Venizelos · Konstandinos Kavafis · Geórgios Papanicolau · Arquebisbe Makàrios · Pirros Dimas | |
Tipus | població humana i ètnia |
---|---|
Població total | aprox. 14–17 milions[1] |
Llengua | Grec |
Religió | Església Ortodoxa Grega |
Geografia | |
Estat | Grècia, Xipre, Turquia, Estats Units d'Amèrica, Austràlia, Alemanya, Regne Unit, Albània, Canadà, Ucraïna, Rússia, Argentina, Sud-àfrica, Brasil, Xile, Bèlgica, Kazakhstan, Geòrgia, Països Baixos i Txèquia |
Regions amb poblacions significatives | |
Grècia: 10.280.000 (cens 2001)[2] | |
Estats Units | 1.390.439[3] / 3.000.000 (estimació 2009; inclosos els que tenen ancestres grecs)[4] |
Xipre | 792.604 (estimació 2008)[5] |
Regne Unit | 400.000 (estimació)[6] |
Austràlia | 365.120[7] (cens 2006) / 700.000 (inclosos els que tenen ancestres grecs)[8] |
Alemanya | 294.891 (estimació 2007)[9] |
Canadà | 242.685 (cens 2006; amb orígens exclusivament grecs, 145.250; també 3.395 xipriotes que no concreten l'ètnia)[10] |
Albània | aprox. 200.000[11] |
Rússia | 100.000[12][13] |
Ucraïna | 91.500 (cens 2001)[14] |
Itàlia | 90.000 (estimació; aprox. 60.000 són grecs d'Itàlia i 30.000 immigrants recents)[15][16][17] |
Sud-àfrica | 55.000 (estimació 2008)[18] |
Brasil | 50.000(inclosos descendents)[19] |
França | 35.000(estimació 2009)[20] |
Argentina | 30.000 (estimació 2008)[21] |
Bèlgica | 15.742 (2007)[22] |
Suècia | 12.000 / 15.000[23] |
Kazakhstan | 13.000 (estimació)[24] |
Suïssa | 11.000 (estimació)[25] |
Uzbekistan | 9.500 (estimació)[26] |
Romania | 6.500 (cens 2002)[27] |
Armènia | 6.000[28] |
Turquia | 2.500[28] |
Síria | 1.500[29] |
Xile | 1.500[30] |
Mapa de distribució | |
Temes indoeuropeus |
---|
Llengües indoeuropees |
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
Pobles indoeuropeus |
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
Protoindoeuropeus |
Protoindoeuropeu · Religió |
Urheimat |
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
Estudis indoeuropeus |
Els grecs o hel·lens (grec: Έλληνες, Él·lines) són una nació i un grup ètnic originari de la Mediterrània oriental i el mar Negre, concretament de Grècia, Xipre, Albània, Itàlia, Turquia, Egipte i, en menor mesura, d'altres països de la conca mediterrània. Així mateix, formen una diàspora (omogénia) de gran envergadura, constituïda per nombroses comunitats gregues arreu del món.[31]
A l'antiguitat, els grecs s'organitzaven políticament en ciutats estat, i allí es va originar el concepte de democràcia. S'han establert colònies i comunitats gregues al llarg de la història a molts racons de la Mediterrània, tot i que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar Egeu, on es parla la llengua grega des de l'antiga Grècia.[32] En el segle iv aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'hel·lenisme fins a Àsia central i l'Índia, i després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'Imperi Romà d'Orient va fer perdurar la cultura grega a la Mediterrània oriental fins al 1453. Sota l'Imperi Otomà i fins a l'inici del segle xx, els grecs es trobaven instal·lats uniformement entre l'actual Grècia, la costa occidental d'Anatòlia, el mar Negre, Egipte, Xipre i Constantinoble; en general, aquestes regions coincideixen amb les fronteres de l'Imperi Romà d'Orient al final del segle xi, i també amb la zona de colonització grega a l'antiguitat a la Mediterrània oriental.[33]
Després de la Guerra Greco-Turca (1919-1922), un massiu intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923) va deixar gairebé tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de Grècia i Xipre (illa aleshores integrada a l'Imperi Britànic). La nova Grècia es constituïa a partir del 1822 com un estat nació típic de l'època, alliberat de l'Imperi Otomà. Altres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del sud d'Itàlia i el sud d'Albània fins al Caucas, i també en les comunitats de la diàspora a molts altres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'Església Ortodoxa Grega.[34]
Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal al llarg de tota la Història (les arts plàstiques, la literatura, el teatre, la filosofia, la política, la música, les matemàtiques, la ciència, l'arquitectura, la tecnologia, les exploracions, la cuina i l'esport).