Tipus | infecció viral respiratòria, infecció per Orthomyxoviridae, malaltia respiratòria, infecció vírica, malaltia vírica i malaltia |
---|---|
Especialitat | medicina familiar, pneumologia, infectologia i medicina d'urgències |
Clínica-tractament | |
Símptomes | febre, congestió nasal, miàlgia, cefalàlgia, fatiga muscular, tos, rinitis, dolor toràcic i calfred |
Exàmens | exploració física, hemograma, cultiu viral i immunofluorescència |
Medicació | |
Patogènesi | |
Localització | sistema respiratori |
Transmissió patògena | transmissió aèria, transmissió per secrecions respiratòries, transmissió directa i transmissió per superfície contaminada |
Causat per | Ortomixovírid |
Causa de | pandèmia de grip, epidèmia i brot epidèmic |
Classificació | |
CIM-10 | J10, J11 |
CIM-9 | 487 |
CIAP | R80 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0113006 |
OMIM | 614680 |
DiseasesDB | 6791 |
MedlinePlus | 000080 |
eMedicine | med/1170 ped/3006 |
Patient UK | influenza |
MeSH | D007251 |
UMLS CUI | C0021400 i C0021400 |
DOID | DOID:8469 |
La grip és una malaltia infecciosa que afecta els ocells i els mamífers provocada pel virus ARN, de la família dels ortomixovírids (els virus de la grip). El terme "grip" deriva del francès gripper ("agafar de sobte") o de l'alemany suís grüpen ("tremolar de fred o de febre").[1] El nom alternatiu, influença, deriva de l'italià influenza, que significa "influència". En els humans, els símptomes habituals de la malaltia són esgarrifances, febre, faringitis, dolors musculars, mals de cap severs, tos, feblesa i malestar general.[2] En els casos més greus, la grip provoca pneumònia, que pot resultar fatal, especialment en els infants i la gent gran. Tot i que sovint se la confon amb un refredat, la grip és una malaltia molt més greu i és provocada per un tipus de virus diferent.[3] La grip pot causar nàusees i vòmits, especialment en els infants,[2] però aquests símptomes són més característics de la malaltia no relacionada de la gastroenteritis, que a vegades és anomenada "grip estomacal" o "grip de les 24 hores".[4]
Generalment, la grip es transmet de mamífers infectats a través de l'aire per la tos o per esternuts, creant aerosols portadors del virus, i d'ocells infectats a partir dels seus excrements. La grip també es pot transmetre per la saliva, les secrecions nasals, els excrements i la sang. Les infeccions també es poden produir per contacte amb aquests líquids corporals o amb superfícies contaminades. Els virus de la grip poden romandre infecciosos durant aproximadament una setmana a la temperatura del cos humà, fins a trenta dies a 0 °C, i períodes molt més llargs a temperatures molt baixes.[5][6] La majoria de soques de grip es poden desactivar fàcilment amb desinfectants i detergents.[7][8][9]
La grip s'estén arreu del món en epidèmies estacionals, causant la mort de centenars de milers de persones cada any – milions als anys amb pandèmies. Al segle xx es produïren tres pandèmies que mataren desenes de milions de persones; cadascuna d'aquestes pandèmies fou provocada per l'aparició d'una nova soca del virus en els humans. Sovint, aquestes soques noves són el resultat de l'extensió d'un virus de la grip ja existent d'una altra espècie animal als humans. Una soca aviària letal anomenada H5N1 representa el risc més gran d'una nova epidèmia de grip des que començà a matar humans a Àsia a la dècada del 1990. Afortunadament, aquest virus no ha mutat en una forma que s'estengui fàcilment entre les persones[10]
La vacunació contra la grip se sol administrar a la gent dels països desenvolupats[11] i a l'aviram domèstic.[12] La vacuna humana més comuna és la vacuna trivalent de la grip (TIV), que conté material purificat i desactivat de tres soques víriques. Generalment, aquesta vacuna porta material de dos subtipus de virus de la grip A i una soca de virus de la grip B.[13] La TIV no comporta cap risc de contraure la malaltia, i té una reactivitat molt baixa. Una vacuna preparada per un any pot resultar inefectiva l'any següent, car el virus de la grip evoluciona ràpidament i diferents soques esdevenen dominants. Es poden utilitzar medicaments antivírics per tractar la grip, dels quals els inhibidors de la neuraminidasa són relativament eficients.