Grumentum

Grumentum

Tipus	ciutat antiga, jaciment arqueològic, parc arqueològic i museu del Ministeri de Cultura italià
Localització
40° 17′ 02″ N, 15° 54′ 22″ E / 40.2839°N,15.9061°E / 40.2839; 15.9061
País	Itàlia
Regió	Basilicata
Província	Província de Potenza
Municipi	Grumento Nova
Dades històriques
Esdeveniment clau 207 aC batalla de Grumentum
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	aptbasilicata.it…

Grumentum (en grec antic Γρούμεντον) va ser una ciutat de Lucània (actualment sud d'Itàlia), situada a l'interior del país.

No va ser un establiment grec sinó una ciutat dels lucans, precisament per estar situada a l'interior.^[1] No apareix a la història fins a la Segona Guerra Púnica, l'any 215 aC, quan el general cartaginès Hannó va ser derrotat sota les seves muralles per Tiberi Semproni Llong, segons diu Titus Livi.^[2] L'any 207 aC Hanníbal Barca, expulsat dels seus quarters d'hivern al Brutium, va passar a Lucània i es va establir a Grumentum, on es va enfrontar amb el cònsol Gai Claudi Neró i va sofrir una petita derrota. Sembla que la ciutat era lleial als cartaginesos i estava en mans d'Hanníbal però poc després, cap a l'any 206 aC, es va passar als romans.

Grumentum no torna a aparèixer fins a la guerra social l'any 90 aC quan el pretor romà Publi Licini Cras es va refugiar a la ciutat després de ser derrotat pel general lucà Marc Lamponi. Poc després es creu que els aliats italians van ocupar la ciutat i els romans la van assetjar per un llarg període.

Seguidament va ser municipi romà. Estrabó la defineix al seu temps com una ciutat petita i el Liber Coloniarum la qualifica només de prefectura. Per les inscripcions se sap que per un temps va tenir el rang de colònia durant l'Imperi i altres inscripcions esmenten el senat local i els magistrats, cosa que, juntament amb les ruïnes d'alguns edificis, fan pensar que tenia una certa importància durant aquell període.

Apareix als Itinerarium fins al segle iv i va ser la seu d'un bisbe al menys fins al temps del papa Gregori el Gran (590 - 604). No se sap quan va ser destruïda.

Inicialment es va pensar que estava situada a Chiaromonte, a l'esquerra del Siris (actual Sinno), però les seves ruïnes es poden veure a la dreta del riu Aciris (actual Agri) prop de la moderna Saponara. Les ruïnes les formen un amfiteatre, restes de muralles, i parts d'edificis; queden també les restes de carrers al mig dels edificis; s'han trobat nombroses inscripcions, monedes, joies i d'altres objectes.^[1]