ግዕዝ ([ɡɨʕɨz]) | |
---|---|
Tipus | llengua, llengua sacra, llengua morta, llengua antiga i llengua extinta |
Ús | |
Parlants | extinta des del segle xiii |
Autòcton de | Regne d'Axum |
Estat | Eritrea, Etiòpia, Israel |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques meridionals llengües etiòpiques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet amhàric |
Nivell de vulnerabilitat | 6 extint |
Codis | |
ISO 639-2 | gez |
ISO 639-3 | gez |
Glottolog | geez1241 |
Ethnologue | gez |
UNESCO | 1687 |
IETF | gez |
El gueez és una llengua etiòpica membre, amb el tigrinya, el tigre i el dahalik, de la branca septentrional i que, extinta com a llengua parlada amb la decadència del Regne d'Axum, roman avui dia com a llengua litúrgica de l'Església Ortodoxa Etíop a Eritrea i a Etiòpia, de l'Església catòlica d'Etiòpia i de la comunitat jueva de Beta Israel.
El gueez és una llengua quasi morta, parlada pràcticament per persones grans repartides per tota la banya d'Àfrica. Segons la tradició de l'Església Ortodoxa Etíop, l'estret de Bab-el-Mandeb va ser testimoni de les primeres migracions de parlants semítics gueez a l'Àfrica,[1] Es calcula que és parlat per unes 200 persones (cens del 2004). A més, té influència d'un 40% en el somali i 10% amb el Francés-Afar de Djibouti. La lletra de l'himne de Djibouti és en gueez. No té reconeixement internacional. Presenta una escriptura quasi única.