mitologia grega | |||
---|---|---|---|
Troia en flames, pintura de Johann Georg Trautmann (1713-1769) | |||
Tipus | guerra mítica i operació militar | ||
Epònim | Troia | ||
Data | segle xiii o segle xii aC | ||
Coordenades | 39° 57′ 27″ N, 26° 14′ 20″ O / 39.95750°N,26.23889°O | ||
Lloc | Troia | ||
Casus belli | Rapte d'Helena d'Esparta | ||
Resultat | Victoria del aqueus | ||
Conseqüència | Destrucció de Troia Fugida d'Eneas i fundació d'Alba Longa Mort de Príam, Hèctor, Paris i Aquiles | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
|
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor. Es tracta de l'esdeveniment més destacat de la mitologia clàssica, principalment perquè fou l'escenari de les dues composicions poètiques més importants de la literatura grega: la Ilíada i lOdissea. Atesa aquesta popularitat, gran nombre d'autors posteriors també seleccionaren la guerra com a escenari de les seves composicions, entre les quals destaca la tragèdia grega i, ja dins el món romà, lEneida de Virgili. El conjunt de poemes èpics de temàtica troiana era conegut amb el nom de cicle troià.
La història narra els fets ocorreguts entre el rapte d'Helena d'Esparta, causa principal de la guerra, i el retorn dels herois grecs a les seves llars, el més famós dels quals és el d'Ulisses, narrat en l'Odissea. No obstant això, episodis com les noces de Tetis i Peleu, el Judici de Paris o el Jurament de Tindàreu també es consideren part del cicle, perquè són l'origen de diversos episodis rellevants dins la guerra. Altres episodis rellevants relacionats amb la guerra són el Sacrifici d'Ifigènia, la ira d'Aquil·les (tema principal de la Ilíada) o l'episodi del Cavall de Troia.
Aparentment, els antics jutjaven com a certs tots els episodis i personatges relacionats amb la guerra, la qual solien datar entre els segles xiii i xii aC. No obstant això, la historiografia moderna va posar seriosament en dubte l'existència de la guerra i, fins i tot, a mitjan segle xix hom dubtava de la mateixa existència de la ciutat. Però, d'ençà que el 1870 l'arqueòleg alemany Heinrich Schliemann va localitzar i excavar Troia, l'arqueologia no ha cessat d'aportar petites proves que afegeixen historicitat al relat homèric. Modernament hi ha consens a identificar els aqueus homèrics amb la civilització micènica i a considerar verídica certa guerra (ocorreguda a l'entorn del 1180 aC) que destruí la ciutat de Troia VII, però la historicitat d'altres detalls roman subjecta al debat acadèmic. Concretament, hom ha fet notar la coincidència temporal de la guerra amb el col·lapse de l'edat del bronze, la caiguda dels palaus micènics i l'aparició dels pobles de la mar.