L'atac va començar al matí del 7 d'octubre amb el llançament d'un mínim de 3.000 coets dirigits cap a territori israelià des de la Franja de Gaza.[27] Simultàniament, uns 2.500 militants de les Brigades Izz ad-Din al-Qassam, el braç armat de Hamàs,[28] van transpassar diversos punts del mur, van assaltar posicions militars frontereres i van assaltar, matar i capturar civils a 22 localitats israelianes veïnes.[29][30] En total, els atacs van matar 1.139 persones, entre israelians (civils i militars) i nacionals forans,[31] incloent-hi el cas de 260 persones que assistien a un festival de música a Re'im.[32][33] A més, 251 ostatges tant civils com soldats israelians varen esser portats per la força a la Franja de Gaza,[34][35] incloent-hi dones, nens i persones majors, amb la intenció de negociar un intercamvi d'aquests amb presoners palestins.[36][37] El primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, va declarar Israel en "estat de guerra" durant un discurs televisiu després de l'inici dels atacs.[38][39][40][41] Les Forces de Defensa d'Israel, però, van iniciar atacs de represàlia abans que el govern hebreu declarés formalment la guerra a Hamàs l'endemà.[42][43]
Hamàs va justificar l'atac atenent diversos motius, això és, l'ocupació sistemàtica israeliana de territoris palestins, l'expansió dels assentaments il·legals, la violència continua dels colons israelians, la indiferència i violació d'Israel del dret internacional, el bloqueig imposat a la Franja de Gaza i la intenció de profanació de la mesquita d'Al-Aqsa, així com les nombroses atrocitats israelianes comeses contra els palestins al llarg de dècades.[44][45][46] El conflicte entre els grups militants de la Franja de Gaza i Israel es remunta al 2006. Hamàs va evitar confrontacions amb Israel el 2022 i la major part del 2023, mentre es preparava, en secret, per a la seva ofensiva principal, que van anomenar «Operació Inundació d'Al-Aqsa».
Almenys 44 països van denunciar Hamàs i van qualificar la seva conducta de "terrorisme", inclosa una declaració conjunta dels Estats Units, el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya.[47][48] En canvi, països de l'Orient Mitjà van demanar la desescalada i van denunciar l'ocupació dels territoris palestins de Gaza i Cisjordània durant dècades per part d'Israel.[49] El 7 d'octubre, el president palestí Mahmud Abbas va declarar que els palestins tenien dret a defensar-se contra el "terror dels colons i les tropes d'ocupació".[50][51] Tanmateix, l'Autoritat Nacional Palestina va declarar dos dies després que "Hamàs no és el govern de Palestina" i que el govern d'Abbas "rebutja qualsevol atac o dany a civils a tots els bàndols" i està compromès "amb la no violència i la negociació".[52][53] L'Iran va amenaçar Israel d'intervenir i va advertir a Israel que aturés immediatament tota agressió militar contra Gaza.[54] L'Organització de les Nacions Unides i molts països van demanar un alto el foc immediat.[55] Un grup de relators especials de les Nacions Unides, juntament amb grups de drets humans, han acusat tant Israel com Hamàs de cometre crims de guerra i d'atacar indiscriminadament a la població civil.[56]
Israel va procedir a repel·lir les forces de Hamàs dins del seu territori i a dur a terme atacs aeris a la Franja de Gaza, que van matar més de 6.500 palestins fins al 26 d'octubre segons el Ministeri de Salut de la Franja de Gaza.[57] El 13 d'octubre, la contra ofensiva israeliana va entrar en un nou escenari amb l'anunci d'un setge total sobre la Franja de Gaza on l'Exèrcit d'Israel tallaria el subministrament d'aliments, aigua, electricitat i combustible, pel que l'única via de entrada i sortida seria el pas de Rafah amb Egipte.[58] La resposta israeliana es va materialitzar en l'Operació Espases de Ferro contra Hamàs a la franja de Gaza, que es va estendre per lluitar contra els seus aliats Hezbol·là, Iran i els huthis en tot l'orient mitjà, causant milers de víctimes[5] i deteriorant seriosament Hamàs i Hezbol·là.[59]
L'agència UNRWA xifra els refugiats interns a la franja en 1,4 milions.[60] Del costat israelià, 200.000 civils han estat desplaçats internament.[61]
En maig de 2024 les Nacions Unides estimaven que el nivell de destrucció era el més gran des de la segona guerra mundial, i la reconstrucció podria superar els 50.000 milions de dòlars.[62]
↑ «Bodies of several Israelis retrieved in Gaza raids - IDF». The Guardian, 14-10-2023 [Consulta: 14 octubre 2023]. «Israel's military said earlier this morning that it has confirmed that more than 120 civilians are being held hostage in Gaza by Hamas.»
↑Daniel Byman, Riley McCabe, Alexander Palmer, Catrina Doxsee, Mackenzie Holtz,i Delaney Duff. «Hamas’s October 7 Attack: Visualizing the Data» (en anglès). Center for Strategic & International Studies, 19-12-2023. [Consulta: 14 abril 2024].