Guerra justa

Guerra justa és un concepte teologicopolític, ja desenvolupat a l'antiga Roma i també per teòlegs i juristes catòlics: els primers filòsofs de la guerra justa van ser Aristòtil i Ciceró, i els primers teòlegs Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino.,^[1][2] la definició ha constituït un esforç seriós per regular el dret a la guerra, durant la guerra i després de la guerra. Avui, aquest concepte és part important del Dret Internacional i entorn seu es configura el Jus ad bellum, versió secular del pensament cristià medieval sobre la guerra justa, el Jus in bello que fa la justícia sobre el comportament dels participants en el conflicte i, afegit darrerament, el Jus post bellum que fa a la fase terminal i els acords de pau.^[3] El concepte fou presentat sistemàticament per Tomàs d'Aquino a l'obra Summa theologiae.^[4]