La guerra otomano-mameluca de 1515–1517 va ser el segon gran conflicte entre el Soldanat Mameluc fundat al Baix Egipte i l'Imperi Otomà, que va provocar la caiguda del Soldanat Mameluc i la incorporació del Llevant, Egipte i l'Hijaz com a províncies de l'Imperi.[1] La guerra va transformar l'Imperi Otomà d'un regne als marges del món islàmic, situat principalment a Anatòlia i els Balcans, en un enorme imperi que abastava gran part de les Món islàmic, incloses les ciutats de la Meca, el Caire, Damasc i Alep. Malgrat aquesta expansió, la seu del poder polític de l'imperi va romandre a Istanbul.[2]