Guerres arabo-romanes

Guerres arabo-romanes

Expansió musulmana
Foc grec, emprat per primera vegada per la marina romana d'Orient durant les guerres arabo-romanes
Tipus	sèrie de guerres
Data	629-dècada del 1050
Lloc	Llevant (Síria), Egipte, nord d'Àfrica, Anatòlia, Creta, Sicília i sud d'Itàlia
Resultat	Annexió del Llevant, Mesopotàmia, el nord d'Àfrica i Sicília pels àrabs Reconquesta del sud-est d'Anatòlia, Armènia, el nord del Llevant, el sud d'Itàlia i Creta pels romans d'Orient Ressorgiment dels romans d'Orient
Bàndols
Imperi Romà d'Orient[nota 1] Gassànides Mardaïtes Principats armenis Imperi Búlgar Regne d'Itàlia Ciutats estat italianes Govern islàmic de Medina Califat dels raixidun Califat omeia Califat Abbàssida Emirat aglàbida Emirat de Sicília Emirat de Bari Emirat de Creta Hamdànides d'Alep Califat Fatimita Mirdàsides d'Alep
Comandants
Heracli Teodor Tritiri † Gregori el Patrici † Vahan d'Armènia † Nicetes el Persa † Constant II Constantí IV Justinià II Lleonci Heracli Constantí V Lleó V Miquel Lacanodrac Tatxat Irene Nicèfor I Teòfil Manuel l'Armeni Nicetes Oorifes Himeri Joan Curcues Bardes Focas el Vell Nicèfor II Lleó Focas el Jove Joan I Miquel Burtzes Basili II Nicèfor Úran Jordi Maniaces Tervel de Bulgària Mahoma Zayd ibn Hàritha † Jàfar ibn Abi-Tàlib † Khàlid ibn al-Walid Íkrima ibn Abi-Jahl Abd-Al·lah ibn Rawaha † Abu-Bakr Úmar Uthman Abu-Ubayda ibn al-Jarrah Xurahbil ibn Hàssan Amr ibn al-As Yazid ibn Abi Sufyan Abd-Al·lah ibn Sad Abd-Al·lah ibn Qays Muàwiya I Yazid I Muhàmmad ibn Marwan Ubayd-Al·lah ibn Marwan Màslama ibn Abd-al-Màlik Hassan ibn an-Numan Al-Abbàs ibn al-Walid Abd-Al·lah al-Battal Muàwiya ibn Hixam Hixam ibn Abd-al-Màlik Harun ar-Raixid Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí Al-Mamun Al-Abbàs ibn al-Mamun Al-Mútassim Àssad ibn al-Furat (MDF) Abbàs ibn al-Fadl Khafaga ibn Sufyan Ibrahim II d'Ifríqiya Lleó de Trípoli † Úmar al-Aqta † Sayf-ad-Dawla Al-Aziz bi-L·lah Manjutakin

Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'Orient^{[nota 2]} entre els segles vii i xi. Començaren durant l'expansió inicial de l'islam, en el marc de la política expansionista dels califes raixidun i omeies, i continuaren sota els seus successors fins a mitjans del segle xi.

Els musulmans sorgiren d'Aràbia a la dècada del 630 i no trigaren a conquerir les províncies meridionals de l'Imperi Romà d'Orient (Síria i Egipte). Al llarg dels següents 50 anys, amb els califes omeies al capdavant, llançaren incursions a Anatòlia, encara sota domini romà, assetjaren la capital romana de Constantinoble dues vegades i sotmeteren els altres territoris romans del nord d'Àfrica. La situació romangué volàtil fins al fracàs del segon setge àrab de Constantinoble el 718, quan les muntanyes del Taure, a la vora oriental d'Anatòlia, es convertiren en una frontera estable, erma i ben fortificada. Malgrat que hi hagué una certa distensió amb el Califat Abbàssida, que es produí un intercanvi d'ambaixades i que els dos estats fins i tot pactaren treves, la tònica general de la seva relació continuà sent conflictiva. Fins ben entrat el segle x, gairebé mai no passava un any sense incursions i contraincursions empreses pel govern abbàssida o administradors locals.

L'ocupació musulmana dels territoris italians del sud per les forces del Califat Abbàssida en els segles ix i x no va ser tan reeixida com a l'Emirat de Sicília. No obstant això, sota la dinastia macedònica, els romans van recuperar el territori del llevant mediterrani amb l'avanç dels exèrcits romans que van arribar a amenaçar fins i tot Jerusalem pel sud. Per l'est, l'emirat d'Alep i els seus veïns es van convertir en vassalls dels romans, on la major amenaça va ser el Califat fatimita d'Egipte fins que l'ascens de l'Imperi Seljúcida va revertir tots els avenços i va empènyer els guanys territorials del Califat Abbàssida cap a l'interior d'Anatòlia. En conseqüència, l'emperador romà Aleix I Comnè va demanar ajuda militar al papa Urbà II al Concili de Plasència; un dels esdeveniments sovint atribuïts com a precursors de la Primera Croada.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.