Biografia | |
---|---|
Naixement | 1514 Guardavalle (Itàlia) |
Mort | 6 octubre 1585 (70/71 anys) Roma |
Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |
1584 – 1585 ← Giovanni Francesco Commendone (en) – Michele Bonelli → | |
Bibliotecari del Vaticà | |
1570 – 1585 ← Marcantonio da Mula – Antonio Carafa → | |
Bisbe diocesà | |
27 febrer 1568 – 29 maig 1573 ← Alfonso de Villalobos Xeres (en) – Marcello Sirleto (en) → Diòcesi: bisbat de Squillace | |
Bisbe diocesà | |
6 setembre 1566 – 27 febrer 1568 ← Fabrizio Landriani (en) – Organtino Scaroli → Diòcesi: bisbat de San Marco Argentano-Scalea | |
Cardenal | |
1565 – 1585 | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | bisbe catòlic (1566–), sacerdot catòlic, bibliotecari |
Ocupador | Biblioteca Vaticana |
Consagració | Pius V |
Participà en | |
21 abril 1585 | conclave de 1585 |
12 maig 1572 | conclave de 1572 |
20 desembre 1565 | Conclave de 1565–66 |
Guglielmo Sirleto di Guardavalle (1514-1585) va ser un cardenal italià amb el títol de diaca de San Lorenzo in Palisperna, bibliotecari de la Biblioteca Vaticana i convidat per Gregori XIII per a presidir la comissió per a la reforma del Calendari gregorià.[1][2]
Natural de Guardavalle, prop de Stilo, que llavors pertanyia al Regne de Nàpols, actualment a la regió de Calàbria. Va estudiar hebreu, grec, llatí, filosofia, matemàtiques i teologia a Nàpols.
De Nàpols va marxar a Roma el 1540 on va començar a treballar amb el Cardenal Cervini,[3] un dels presidents del Concili de Trento, triat Papa Marcel II el 1555.[2]
A Roma va treballar successivament amb 3 Papes: Papa Marcel II, Papa Pau IV i Papa Gregori XIII.
El Papa Marcel II el va nomenar Secretari per als memorials i dipositari a la Biblioteca del Vaticà. El mateix any 1555, ja durant el Pontificat del Papa Pau IV (1555-1559) va ser nomenat Monsenyor apostòlic i després escollit com a Cardenal en el Consistori papal de 12 de març de 1565, amb el títol de San Lorenzo in Panisperna. A continuació li va ser atribuïda la diocesi de San Marco (1566), a Calàbria[2] i després a la de Squillace (1568), en la mateixa regió.
El 1572 va renunciar a la diòcesi per fixar la seva residència a Roma, a petició del Papa Gregori XIII, per a assumir el càrrec de Bibliotecari de la Biblioteca Vaticana. En aquestes funcions és convidat també per a presidir a la Comissió per a la Reforma del Calendari i a la Comissions per a la Reforma del Breviari Romà, del Missal Romà, del Catecisme Romà i dirigir la nova edició del Martirologi romà.[3][4] També va ser nomenat Camarlenc del Col·legi Cardenalici el 1584-1585.
Com a cardenal va participar en els conclaves de 1565-566 que va triar Pius V, en el de 1572 que va triar el Gregori XIII i en el de 1585 que va triar el Sixt V.
Va morir a Roma el 6 d'octubre de 1585.