Vilmos Maleczky (1845–1924) com a Guillaume Tell | |
Forma musical | òpera |
---|---|
Compositor | Gioachino Rossini |
Llibretista | Victor-Joseph Étienne de Jouy i Hippolyte Bis |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | francès |
Basat en | Wilhelm Tell de Friedrich von Schiller |
Creació | 1828 |
Data de publicació | 1829 |
Gènere | Grand Opéra |
Parts | dos |
Personatges | |
Estrena | |
Estrena | 3 d'agost de 1829 |
Escenari | Opéra de París, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena a Catalunya | 23 de desembre de 1834, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) |
Estrena al Liceu | 14 de març de 1857 |
Guillaume Tell és una òpera en quatre actes de Gioachino Rossini segons un llibret francès d'Étienne de Jouy i Hippolyte Bis, basat al seu torn en Wilhelm Tell de Friedrich von Schiller sobre el personatge de Guillem Tell. S'estrenava a l'Opéra de París el 3 d'agost de 1829.
També s'ha interpretat en italià amb el títol Guglielmo Tell. Tanmateix, avui l'òpera s'interpreta rarament en qualsevol llengua, principalment a causa de la seva llargada de quatre hores i mitja de música (cal sumar-hi els entreactes, amb els que arribaria gairebé a les sis), però també per la seva dificultat. L'òpera requereix cantants de facultats molt poderoses,[1] per exemple el paper de tenor conté 28 dos aguts. Es coneix principalment per la seva obertura que sí que s'interpreta sovint.
És la història de Guillem Tell, patriota suís que el segle xiii va guiar els seus conciutadans en contra dels seus dominadors austríacs. La trama argumental es vesteix de molts personatges que configuren una història llarga i complexa.