Guiu de Boulogne

Plantilla:Infotaula personaGuiu de Boulogne

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Guy de Boulogne Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1313 Modifica el valor a Wikidata
Boulogne-sur-Mer (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1373 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Lleida (Principat de Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortverí Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbbaye du Bouschet-Vauluisant (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Degà del Col·legi Cardenalici
1364 – 1373
Arquebisbe catòlic
31 març 1341 (Gregorià) –
← Guillaume de SureHenri II de Villars →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1341–), sacerdot catòlic, polític Modifica el valor a Wikidata
Participà en
29 desembre 1370Conclave de 1370
22 setembre 1362conclave de 1362 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesRobert VII d'Alvèrnia Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Dampierre Modifica el valor a Wikidata
GermansMatilda d'Alvèrnia
Guillem XIII d'Alvèrnia
Joan I d'Alvèrnia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Guiu de Boulogne, fou cardenal i llegat apostòlic del Papa entre els regnes espanyols.

Fill del comte Robert VII de Boulogne. El 1340 fou nomenat arquebisbe de Lió i cardenal el 1342. Innocenci VI li encarregà de gestionar la pau entre França i Anglaterra el 1353 en el conflicte de la guerra dels Cent Anys. Després que Carles II de Navarra demanés ajut als anglesos el 18 de gener de 1354 per salvar les seves possessions a França, va aconseguir que es firmés el 22 de febrer del mateix 1354 el tractat de Mantés, pel que el monarca es reconciliava amb Joan II de França.[1]

Durant la guerra dels Dos Peres, el 1359 per Innocenci VI fou enviat a Tortosa per convèncer Pere el Cruel en va de la necessidad d'arribar a un acord amb Pere el Cerimoniós.[2] i el 1361 obtingué la Pau de Terrer entre els Dos Peres. El 1371 el papa l'envià de nou com a llegat per evitar una nova guerra entre Pere el Cerimoniós i la República de Gènova.

El 1373, el cardenal va ajustar una treva matrimonial entre l'infant Carles de Navarra, i la infanta Elionor de Castella, i sentenciar que els termes de Fitero i el castell de Tudején eren navarresos per estar dins dels termes de Corella i Tudela.[3]

  1. (castellà) José Goñi Gaztambide, Relaciones de Carlos II con la Santa Sede
  2. (castellà) Manuel Becerra, Las relaciones diplomáticas entre la Corona de Aragón y Granada durante la Guerra de los Dos Pedros. I: Desde 1356 hasta 1359, p-256-257
  3. (castellà) Revistaiberica.com Fitero, cuna de la orden de Calatrava

Developed by StudentB