Gutis

Gutis

Tipus	poble
Període	2200 aC - 2116 aC
Coordenades	37° 00′ N, 45° 19′ E / 37°N,45.32°E / 37; 45.32

Els gutis o quteus (en sumeri: 𒄖𒌅𒌝𒆠,Gu-tu-um^ki o 𒄖𒋾𒌝𒆠,Gu-ti-um^ki) van ser un poble a l'est del Tigris, que des del 2200 aC van participar en les lluites per dominar Accad, regne del que en van arribar a ocupar una part, primer breument (2180 aC-2175 aC) i, més tard, per més temps (2159 aC-2116 aC). Expulsats definitivament, encara se'ls esmentava a les regions que havien conquerit, anomenades Qutum, durant un cert temps. L'any 2075 aC Xulgi d'Ur va fer una expedició contra ells. Sembla que només van ocupar la part nord d'Accad i de Sumer, i encara potser alguns punts neuràlgics on hi tenien guarnicions. Van destruir molt, sembla que entre altres coses la ciutat d'Accad, i no van construir res. La Llista de reis sumeris diu que van governar Sumer i Accad, i que al principi no hi havia cap rei destacat, nomenaven els seus propis reis que governaven un període de tres anys.^[1]

El país de Qutum o dels quteus s'esmenta encara a les tauletes de Mari cap a l'any 1775 aC. Aliats dels elamites (circa 1770 aC), la seva guarnició i la d'Eshnuna a Shubat-Enlil estava dirigida per La-Awil-Addu, general d'Atamrum d'Allahad, aliat elamita; però els seus soldats desplaçats a Elam van ser maltractats i van tornar al seu territori que estava a la província de Quttunan; es van oposar llavors als elamites i quan aquests van ser derrotats a Hiritum els quteus els van amenaçar des de Mankisum. Tenien com a rei a Sasum, al qual es va sotmetre Zaziya o Sasiya dels turuqueus.

Les fonts sumèries retraten els gutis com un poble bàrbar, ferotge de Gutium o Qutium (sumeri: Gu-tu-um^ki[2] o Gu-ti-um^ki[3]) a les muntanyes, presumiblement, el central Zagros.