HD 209458 b

Infotaula objecte astronòmicHD 209458 b
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perMichel Mayor
David Charbonneau Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment5 novembre 1999 i gener 2000[1] Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentespectroscòpia Doppler[1] Modifica el valor a Wikidata
Cos pareHD 209458 (mul) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a0,04634 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,01[2] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P3,52 d[3] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i86,71 °[4] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi0,82 R_J[5] Modifica el valor a Wikidata
Massa0,682 M_J[6] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi20,6745 mas[7] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−17,89 mas/a [7] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)29,579 mas/a [7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 3m 10.773s[7] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)18° 53' 3.5482''[7] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,038 (albedo geomètrica)[8] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HD 209458b (Henry Draper Catalogue)
TOI-5972.01 (TESS Object of Interest)
TOI-5972b (TESS Object of Interest)
TIC 420814525b (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata

HD 209458 b (tot i que a vegades anomenat no oficialment Osiris) és un planeta extrasolar[9] que orbita HD 209458 en la constel·lació de Pegàs, a 150 anys llum de la Terra. S'hi van detectar proves de possibles presència d'aigua.

El radi de l'òrbita del planeta és de 7 milions de quilòmetres, unes 0,047 unitats astronòmiques, o una vuitena part del radi de l'òrbita de Mercuri. Aquest petit radi resulta en un any que són 3,5 dies terrestres i una temperatura de superfície al voltant de 1.000 °C. La seva massa és de 220 vegades la de la Terra (0,69 masses de Júpiter) i el seu volum és 2,5 vegades més gran que Júpiter. L'alta massa i volum de HD 209458 b indiquen que es tracta d'un gegant gasós.

HD 209458 b representa una sèrie de fites en la investigació extraplanetària. Va ser la primera de moltes categories:

  • un planeta extrasolar transitiu
  • el primer planeta detectat a través de més d'un mètode
  • un planeta extrasolar conegut per tenir una atmosfera
  • un planeta extrasolar observat per tenir una atmosfera d'hidrogen evaporant-se
  • un planeta extrasolar en tenir una atmosfera contenint oxigen i carboni
  • un dels primers dos planetes extrasolars a ser directament observat espectroscòpicament
  • el primer gegant gasós extrasolar en tenir una supertempesta mesurada
  • el primer planeta a tenir la seva velocitat orbital mesurada, determinant la seva massa directament.[10]

Segons les aplicacions de nous models teorètics, a l'abril de 2007, s'al·lega ser el primer planeta extrasolar detectat amb vapor d'aigua en la seva atmosfera.[11][12][13][14]

En juliol de 2014, la NASA va anunciar la descoberta d'atmosferes molt seques en tres exoplanetes (HD 189733b, HD 209458b, WASP-12b) orbitant estrelles semblants al sol.[15]

  1. 1,0 1,1 Geoffrey Marcy «A transiting "51 Peg-like" planet» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 1r gener 2000, pàg. L41-L44. DOI: 10.1086/312458.
  2. 2,0 2,1 Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 7-2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
  3. Carole Ann Haswell «ExoClock Project. III. 450 New Exoplanet Ephemerides from Ground and Space Observations». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 2023, pàg. 4. DOI: 10.3847/1538-4365/AC9DA4.
  4. Keivan Stassun «Accurate Empirical Radii and Masses of Planets and Their Host Stars with Gaia Parallaxes» (en anglès). Astronomical Journal, 3, 03-03-2017, pàg. 136. DOI: 10.3847/1538-3881/AA5DF3.
  5. Afirmat a: A re-analysis of equilibrium chemistry in five hot Jupiters. Indicat a la font segons: NASA Exoplanet Archive. DOI: 10.1051/0004-6361/202345975. Data de publicació: 2023. Autor: Pierre Drossart.
  6. Luigi Mancini «The GAPS Programme with HARPS-N at TNG. XIV. Investigating giant planet migration history via improved eccentricity and mass determination for 231 transiting planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 6-2017, pàg. A107. DOI: 10.1051/0004-6361/201629882.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  8. Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
  9. «Planet HD 209458 b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 17 desembre 2020].
  10. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Ignas
  11. Water Found in Extrasolar Planet's Atmosphere - Space.com
  12. Signs of water seen on planet outside solar system, by Will Dunham, Reuters, Tue Apr 10, 2007 8:44PM EDT
  13. «Hubble Traces Subtle Signals of Water on Hazy Worlds». NASA, 03-12-2013. [Consulta: 4 desembre 2013].
  14. «Infrared Transmission Spectroscopy of the Exoplanets HD 209458b and XO-1b Using the Wide Field Camera-3 on the Hubble Space Telescope». Astrophysical Journal, 774, 10-09-2013, pàg. 95. arXiv: 1302.1141. Bibcode: 2013ApJ...774...95D. DOI: 10.1088/0004-637X/774/2/95 [Consulta: 4 desembre 2013].
  15. Harrington, J.D.; Villard, Ray. «RELEASE 14-197 - Hubble Finds Three Surprisingly Dry Exoplanets». NASA, 24-07-2014. [Consulta: 25 juliol 2014].

Developed by StudentB