Heptarquia anglosaxona

Història d'Anglaterra
PRE-ANGLATERRA
GB prehistòrica aEC–43 aEC
Britànnia romana 43-410
ANGLATERRA MEDIEVAL
A. a-saxona 410-1066
H. anglosaxona 475-827	R d'A
A-normands 1066-1154	927–
Plantagenet 1154-1485	1649
C. Lancaster 1399-1471
ANGLATERRA MODERNA
C. de York 1461-1485
Casa de Tudor 1485-1603
Casa d'Estuard 1603-1649
Commonwealth d'Ang 1649-1653
El Protectorat 1653-1660
Restauració anglesa 1660-1688
Revolució Gloriosa 1688-1707
A. CONTEMPORÀNIA
R. de la GB 1707-1837
Època victoriana 1837-1922
Regne Unit 1922-
Aquesta caixa:

L'Heptarquia anglosaxona (del grec επτά, hepta, 'set', i αρχία, arkhia, 'poder', 'autoritat') és el nom donat al període de la història britànica comprès entre els anys 475 i 827, caracteritzat per l'existència d'un conjunt de set regnes establerts pels pobles angles, saxons i juts que des del segle v van envair la part meridional de l'illa de la Gran Bretanya, quan ja feia gairebé 70 anys que aquest territori havia estat abandonat per les legions romanes.

Els anglosaxons van anomenar els territoris conquistats Angleland, és a dir, 'Terra dels angles', d'on deriva el nom d'Anglaterra (England en anglès).