Hera

Aquest article tracta sobre la deessa de l'Olimp. Si cerqueu la ciutat de Sicília coneguda, vegeu «Hibla Inferior».

Hera

Ἥρα
Tipus	deïtat grega deïtat de la fertilitat déu olímpic
Context
Present a l'obra	Ilíada
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia i mitologia grega
Dades
Gènere	femení
Residència	Mont Olimp
Família
Cònjuge	Zeus
Mare	Rea
Pare	Cronos
Fills	Ares, Enió, Hebe, Ilitia, Hefest i Eris
Germans	Posidó, Hades, Demèter, Hestia, Zeus, Quiró
Altres
Part de	divinitat olímpica
Domini	Reina dels Déus, Deessa del matrimoni, de les dones, de la família i del naixement
Símbol	Magraner, paó, diadema
Equivalent	Juno

En la mitologia grega, Hera (grec antic: Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp. Era filla de Cronos i Rea, i germana de Zeus. Com tots els seus germans, excepte Zeus, va ser engollida per Cronos, i va retornar al món gràcies a l'enginy de Metis i a la força de Zeus. Era la tercera esposa de Zeus i mare amb aquest d'Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fúria i l'ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit. Li està consagrat el paó, perquè en les seves plomes porta els cent ulls d'Argos Panoptes, fidel servidor de la deessa. Els ulls del paó, tanmateix, també representaven els ulls que havia de tenir Hera per vigilar que el seu marit Zeus no li fos infidel. A Beòcia, s'hi celebrava el festival en honor seu, Dedàlia.

Es diu que Oceà i Tetis l'havien criada al confí de la terra. Van acollir-la quan Zeus lluitava amb els Titans. Hera els va estar sempre agraïda, i quan Oceà i Tetis es van barallar, ella va intentar reconciliar-los. Algunes tradicions diuen que les Hores van ser les que van educar Hera, o bé l'heroi Temen, o les filles d'Asterió.