Back İsihazm Azerbaijani Ісіхазм Byelorussian Исихазъм Bulgarian Hésychasmus Czech Hesychasmus German Ησυχασμός Greek Hesychasm English Hezikasmo Esperanto Hesicasmo Spanish Hesühhasm Estonian
Hesicasme (grec antic: ἡσυχασμός, hesikhasmós, de ἡσυχία, hesikhia, ‘quietud, descans, tranquil·litat, silenci’) és un corrent espiritual de la tradició eremítica ortodoxa (i d'altres esglésies de ritu bizantí), la doctrina i la pràctica (grec antic: ἡσυχάζω, hesikhazo: ‘per mantenir la quietud’) de la qual foren establertes a partir de segle iv pels monjos anomenats pares del desert, i difoses àmpliament al mont Atos durant el segle xiv. Dos dels majors representants d'aquest corrent foren Gregori Palamàs i Gregori del Sinaí.[1] La instrucció hesicasta es basa en la quietud interior com a representació del camí de l'ésser humà cap a Déu, a través de l'exercici de la pregària del cor i la disciplina ascètica del cos.[2]
- ↑ Avila, Martí Breu història del cristianisme, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.104, ISBN 8484158586,9788484158585
- ↑ (castellà) Djermanovič, Tamara, Dostoyeski entre Rusia y Occidente, Herder, Barcelona 2006, p.45, ISBN 842542478X