Hibonita | |
---|---|
Cristall de hibonita (1,6 cm) procedent d'Esiva, Madagascar. | |
Fórmula química | (Ca,Ce)Al₁₂O19 |
Localitat tipus | Esiva, Comuna de Maromby, Districte d'Amboasary, Regió d'Anosy, Província de Tuléar, Madagascar |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CC.45 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CC.45 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.05 |
Dana | 7.4.1.1 |
Heys | 7.9.11 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 5,56Å; c = 21,89Å; |
Color | negre a negre maronós |
Exfoliació | perfecta en {0001} |
Fractura | subconcoidal |
Duresa | 7,5 a 8 |
Color de la ratlla | marró |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 3,83 a 3,85 g/cm³ (mesurada) |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,807 nε = 1,790 n = 1,807 |
Birefringència | δ = 0,017 |
Pleocroisme | visible |
Impureses comunes | Ferro i silici |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
Codi IMA | IMA2020 s.p. |
Any d'aprovació | 1953 |
Símbol | Hbn |
Referències | [1] |
La hibonita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany i dona nom al subgrup de la hibonita. S'anomena així per Paul Hibon, un prospector francès de Madagascar, el qual va descobrir el mineral el juny de 1953. Hibon va enviar algunes mostres a Jean Behier, que va veure que es tractava d'un nou mineral i li va posar el nom de hibonita. Es troba estretament relacionada amb la hibonita-(Fe).[1]