(la) Historia regum Britanniae | |
---|---|
Tipus | obra escrita i obra literària |
Fitxa | |
Autor | Geoffrey de Monmouth |
Llengua | llatí medieval |
Publicació | 1136 (Gregorià) |
Creació | 1136 (Gregorià) |
Dades i xifres | |
Tema | Historia Brittonum i rei Artús |
Gènere | pseudohistòria |
Història Regum Britanniae ('Història dels reis de Bretanya', en llatí) és una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya, escrita pel gal·lès Geoffrey de Monmouth entre els anys 1130 i 1136. El llibre ressenya cronològicament les vides dels reis dels britans, començant amb els troians que van escapar de la Guerra de Troia i van fundar la nació britànica; i acaba quan els anglosaxons van ocupar el país al segle vii. Es tracta d'una de les peces centrals de la matèria de Bretanya.[1][2]
El llibre té escàs valor històric, ja que hi ha grans inexactituds en els esdeveniments que relata; però és una valuosa obra de literatura medieval, que conté la més antiga versió coneguda de la història del rei Lear i les seves tres filles, i va ajudar a que els lectors que no parlaven gal·lès coneguessin la llegenda del rei Artús. Va gaudir de gran èxit durant l'edat mitjana, així com la seua principal traducció al romanç: el Romanç de Brutus, del poeta Wace.[3]