L'holisme és la concepció filosòfica que considera un determinat camp d'estudi o reflexió com un tot que supera la suma de les parts, seguint la definició d'Aristòtil, tot i que el terme va aparèixer per primer cop el 1926 en una obra del polític Jan Smuts.[1] En determinats contextos, es parla de "pensament sistèmic" i en altres d'holisme metodològic".[2] Se sol presentar com a oposat o bé al reduccionisme o bé a "l'individualisme metodològic".