Atès que els holozous formen un clade que inclou tots els organismes més propers als animals que als fongs, alguns autors prefereixen reconèixer grups parafilètics com els coanozous, els quals són principalment els holozous excepte els animals.[6]
Possiblement els holozous més coneguts, deixant de banda els animals, siguin els coanoflagel·lats, els quals s'assemblem molt als coanòcits de les esponges, i per això es van teoritzar fins al segle xix sobre la seva relació amb aquestes. El gènere Proterospongia és un exemple de coanoflagel·lats colonials que poden aportar informació sobre l'origen de les esponges.
Les afinitats dels altres holozous unicel·lulars només van començar a ser reconegudes a la dècada de 1990.[7] Un grup d'espècies principalment paràsites anomenat Icthyosporea o Mesomycetozoea és agrupat de vegades amb altres espècies als Mesomycetozoa (noteu la diferent terminació). Els gèneres ameboides Ministeria i Capsaspora estan units en un grup anomenat Filasterea gràcies a l'estructura en forma de fil dels seus pseudòpodes. Juntament amb els coanoflagel·lats, els Filasterea poden estar estretament relacionats amb els animals, i, de fet, un estudi els va agrupar com el clade dels filozous.[3]
↑Tatiàn, Marcos; Antacli, Julieta Maria; Sahade, Ricardo «Ascidians (Tunicata, Ascidiacea): species distribution along the Scotia Arc». Scientia Maria, 69, suppl. 2, 2005, pàg. 205–214.(anglès)
↑Steenkamp, Emma T.; Wright, Jane; Baldauf, Sandra L. «The Protistan Origins of Animals and Fungi». Molecular Biology & Evolution, 23, 1, 2006, pàg. 93–106. DOI: 10.1093/molbev/msj011. PMID: 16151185.(anglès)