IEEE 802.11F

Infotaula de llibreIEEE 802.11F
Fitxa
AutorIEEE
LlenguaAnglès
PublicacióInternacional, 2003
EditorIEEE
Dades i xifres
GènereNorma

Inter-Access Point Protocol o IEEE 802.11F és una recomanació que descriu una extensió opcional a IEEE 802.11 que proporciona comunicacions de punt d'accés sense fil entre sistemes de diversos proveïdors. 802.11 és un conjunt d'estàndards IEEE que regeixen els mètodes de transmissió de xarxes sense fil. Actualment s'utilitzen habitualment en les seves versions 802.11a, 802.11b, 802.11g i 802.11n per proporcionar connectivitat sense fil a la llar, l'oficina i alguns establiments comercials.

L'estàndard IEEE 802.11 no especifica les comunicacions entre els punts d'accés per tal de donar suport als usuaris en itinerància d'un punt d'accés a un altre i l'equilibri de càrrega. El grup de treball 802.11 no va definir expressament aquest element per tal de proporcionar flexibilitat a l'hora de treballar amb diferents sistemes de distribució per cable i sense fil (és a dir, troncals per cable que interconnecten els punts d'accés).[1][2]

  1. «[https://mrncciew.files.wordpress.com/2013/08/802-11f-2003.pdf 802.11FTM IEEE Trial-Use Recommended Practice for Multi-Vendor Access Point Interoperability via an Inter-Access Point Protocol Across Distribution Systems Supporting IEEE 802.11™ Operation]» (en anglès). https://mrncciew.files.wordpress.com.+[Consulta: 11 juliol 2023].
  2. «IAPP (Inter Access Point Protocol)» (en anglès). https://www.telecomtrainer.com,+18-04-2023.+[Consulta: 11 juliol 2023].

Developed by StudentB