ISBN

Un codi ISBN-10, a dalt, i el corresponent codi de barres ISBN-13, a baix.

El número internacional normalitzat per a llibres (de l'anglès International Standard Book Number, acrònim ISBN, pronunciat de vegades com «is-bin»), és un identificador únic per a publicacions escrites monogràfiques, previst per a ús comercial. Es va crear a Anglaterra el 1966, per a les llibreries i papereries britàniques. Originalment es deia Standard Book Numbering (en català, «Numeració Estàndard del Llibre») o SBN. El 1970 es va adoptar com a estàndard internacional ISO 2108.[1]

A Espanya se'n va adoptar l'ús l'any 1972, a partir del Decret 2984/1972,[2] que establia l'obligatorietat d'assignar l'ISBN a totes les publicacions. Aquesta obligatorietat es va derogar amb el decret 2063/2008.[3][4]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.310. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014]. 
  2. Aparició al BOE 265, de 4 de novembre de 1972, del Decret 2984/1972 "...por el que se establece la obligación de consignar en toda clase de libros y folletos el libro ISBN".
  3. Declaració de la no obligatorietat al web de l'Agència de l'ISBN
  4. Aparició al BOE-A-2009-504, de 12 de gener de 2009, del Decret 2063/2008

Developed by StudentB