Iconografia

Mare de Déu i nen envoltats d'àngels (1450), Jean Fouquet. Durant el gòtic apareixen diverses representacions de la Mare de Déu de la Llet que apareix alletant l'infant Jesús o mostrant-li el pit, però el tema va ser censurat pel concili de Trento al segle xvi

La iconografia (paraula composta d'icona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes. És un camp de coneixement que s'ocupa de la descripció de les imatges, de l'estudi del seu significat, i de la identificació i la classificació dels temes de les obres d'art en relació amb les seves fonts literàries.[1]

La iconografia és la ciència que estudia l'origen i formació de les imatges, la seva relació amb el que és al·legòric i simbòlic, així com la seva identificació per mitjà dels atributs que gairebé sempre els acompanyen. Aquesta ciència té el seu origen al segle xix i va ser desenvolupada durant el XX. El gran estudi de la iconografia i el seu desenvolupament es va donar especialment a l'Institut Warburg de Londres, sota la direcció de l'historiador i crític d'art Erwin Panofsky. A partir de llavors, van veure la llum nombroses obres d'estudi sobre el tema, enciclopèdies i diccionaris. A Espanya, cal citar-ne l'historiador de l'art Santiago Sebastián. Els tres grans camps de la iconografia són la mitologia clàssica, la mitologia cristiana i la temàtica sobre les representacions civils.

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.292. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014]. 

Developed by StudentB