Una imatge és un producte que estableix un vincle de semblança amb la realitat. La imatge pot mantenir una relació de semblança directa amb el seu model o per contra establir una relació simbòlica. Per a la semiologia o semiòtica, que ha desenvolupat tot un camp de semiòtica visual, la imatge és concebuda com produïda per un llenguatge específic.[1]
La paraula imatge ve del llatí imago, que designava les màscares mortuòries, i en català té el plural imatges o imàtgens.[2] Per tant, una imatge es podria definir com una representació que manifesta l'aparença d'una cosa. Normalment, el concepte d'imatge correspon al de l'aparença visual, però podria correspondre també al d'imatges auditives, olfactives o tàctils.
Una imatge es una aparença visible d'un objecte imitada pel dibuix, la pintura, l'escultura, especialment de Jesucrist, de la Verge Maria, d'un sant o d'una santa. Cosa que en representa exactament una altra. Reproducció de la figura d'un objecte formada per la reflexió o la refracció dels raigs de llum que en dimanen. Poden haver representacions d'alguna cosa en la ment. Reproducció, en la memòria, de sensacions de la vista, de l'oïda, etc. Poden haver idees feta sensible a l'esperit per alguna analogia material. Representació gràfica d'alguna cosa, percebuda com a conseqüència de l'objecte que l'ha causada. En una aplicació entre dos conjunts, subconjunt format pels elements del segon conjunt que provenen d'algun element del primer. Element d'aquest subconjunt. En els sistemes de televisió, àrea total explorada pel feix d'electrons en els tubs analitzadors i en els raigs catòdics.