| |||||
| |||||
| |||||
Lema nacional: Gott mit uns Déu és amb nosaltres | |||||
Himne nacional: Cap Himne de l'emperador: Heil dir im Siegerkranz Popular: Das Lied der Deutschen Patriòtic: Die Wacht am Rhein | |||||
Informació | |||||
---|---|---|---|---|---|
Capital | Berlín 52° 31′ N, 13° 24′ E / 52.517°N,13.400°E | ||||
Idioma oficial | Oficial: Alemany No oficials: Danès, Francès, Frisó, Polonès, Sòrab | ||||
Religió | Luterans~60% Catòlics~30% | ||||
Moneda | Vereinsthaler, Gulden, Bremen thaler, Hamburg mark, Franc francès (fins a 1873, junts) Goldmark (1873-1914) Papiermark (després de 1914) | ||||
Geografia | |||||
Població | 1871 (est.): 41.058.792 1890 (est.): 49.428.470 1910 (est.): 64.925.993 | ||||
Període històric Nou imperialisme | |||||
Unificació | 18 de gener de 1871 | ||||
Proclamació de la República | 9 de novembre de 1918 | ||||
Política | |||||
Forma de govern | Monarquia constitucional | ||||
Emperador | |||||
• 1871–1888: | Guillem I de Prússia | ||||
• 1888: | Frederic III | ||||
• 1888–1918: | Guillem II de Prússia | ||||
Àrea i població incloent possessions colonials[1][2] |
L'Imperi Alemany, alemany: Deutsches Kaiserreich, es va construir al segle xix i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.[3] Es refereix a Alemanya des de la unificació alemanya i la proclamació de Guillem I d'Alemanya com a emperador, el 18 de gener de 1871 fins al 1918, quan va esdevenir una república després de la derrota a la Primera Guerra Mundial i l'abdicació de Guillem II d'Alemanya (9 de novembre de 1918). El terme Deutsches Reich es va mantenir com a nom oficial d'Alemanya durant la República de Weimar i la major part del període nazi fins al 1943, quan va ser canviat a Großdeutsche Reich «Gran Imperi Alemany». Durant els seus 47 anys d'existència, l'Imperi Alemany va esdevenir una de les economies industrials més poderoses del món i una gran potència, fins que es va ensorrar després de la seva derrota militar a la Primera Guerra Mundial. Els estats fronterers més importants eren l'Imperi Rus a l'est, França a l'oest i l'Imperi Austrohongarès al sud.