L'individualisme és una teoria o doctrina que determina que l'única realitat és la pròpia de l'individu i en aquesta realitat regeixen les normes que li són pròpies.[1] L'individualisme propugna l'autonomia i la facultat de cada individu de governar-se per les seves pròpies lleis i és antagònic a la servitud,[2] a l'esclavatge, a la submissió[3] i altres formes de dependència i de sotmetiment.
A causa de les diferents concepcions de partida, no s'ha de confondre l'individualisme amb l'egoisme, amb l'utilitarisme, amb el liberalisme, el narcisisme, el personalisme, etc. encara que tots ells tenen components individualistes. L'individualisme és el contrari del col·lectivisme mentre que el contrari de l'egoisme és l'altruisme. L'egoisme se centra en benefici propi i es pot manifestar utilitzant normes socials alienes al subjecte.
Per l'individualista la individualitat té el concepte de valor suprem.[4] Els defensors de l'individualisme sovint abonen l'egoisme ètic i el liberalisme econòmic.
El terme individualisme comporta una gran confusió. En totes les situacions on es presenta l'individualisme es poden trobar opinions que en altres situacions poden ser contràries, de favorable a desfavorable.[5] En termes econòmics, l'individualisme pot tenir opinions favorables de les mateixes entitats que s'hi oposen en, per exemple, la religió.
Actualment l'individualisme es tracta majoritàriament en estudis de sociologia i economia tot i que la seva influència es fa notar en qualsevol activitat humana.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :5
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :6
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :2
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :4