Insectes

Infotaula d'ésser viuInsectes
Insecta Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deinsectes comestibles Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
SubfílumHexapoda
ClasseInsecta Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Significat‘[Animals] de cos segmentat’
Subclasses

Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes. Estan classificats dins el subembrancament o superclasse dels hexàpodes juntament amb els proturs, els col·lèmbols i els diplurs.[2] Els insectes són animals invertebrats i molts han desenvolupat la capacitat de volar. Són la forma de vida predominant en nombre d'espècies a la Terra i n'han colonitzat amb èxit tots els ambients tret dels mars, que molt abans de l'aparició dels insectes ja estaven poblats per altres grups d'artròpodes.

Se'n coneixen més d'un milió d'espècies,[3][4][5][6] més que la resta de grups d'animals en conjunt; realment, n'hi podria haver entre 5 i 30 milions.[7] Hi ha descrites, aproximadament, 387.000 espècies de coleòpters, 160.000 de dípters, 157.000 de lepidòpters , 153.000 d'himenòpters, 104.000 d'hemípters, 24.000 d'ortòpters i 6.000 d'odonats.[6][8]

Els insectes són, a més de molt diversos, extremament abundants: s'estima que hi ha 200 milions d'insectes per cada ésser humà. Només de formigues, es calcula que a la Terra n'hi viuen almenys mil bilions (1015). En un dels ecosistemes més rics en diversitat, la selva amazònica, s'estima que hi ha unes 60.000 espècies i 3,2 x 108 individus per hectàrea; en un acre de sòl anglès hi ha gairebé divuit milions de coleòpters.[9]

La ciència que estudia els insectes s'anomena entomologia, nom que prové del terme grec έντομον, 'insecte' (etimològicament 'en seccions').

Lucanus cervus
un insecte pterigot
  1. «Síntesi dels esdeveniments geològics a Catalunya». Atles geològic de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2010. [Consulta: 21 novembre 2022].[Enllaç no actiu]
  2. Vegeu la classificació que es presenta en aquest mateix article.
  3. Chapman, A. D.. Numbers of living species in Australia and the World. Canberra: Australian Biological Resources Study, 2006, p. 60pp. ISBN 978-0-642-56850-2 [Consulta: 13 juliol 2008].  Arxivat 2012-11-30 at Archive.is
  4. IUNC
  5. Threats to Global Biodiversity Arxivat 2015-02-20 a Wayback Machine. (Accés el desembre de 2007
  6. 6,0 6,1 Zhang, Z.-Q. 2011. Phylum Arthropoda von Siebold, 1848. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 3148: 99–103.
  7. Díaz i Santos, 1998, p. 162.
  8. Aguiar, A.P.; Deans, A.R.; Engel, M.S.; Forshage, M.; Huber, J.T.; Jennings, J.T.; Johnson, N.F.; Lelej, A.S.; Longino, J.T. «Order Hymenoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal Biodiversity: An Outline of Higher-level Classification and Survey of Taxonomic Richness (Addenda 2013)». Zootaxa, 3703, 2013, pàg. 1–82.
  9. Brusca, R. C.; Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3

Developed by StudentB