Irlanda

«Irlanda» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Irlanda (desambiguació)».

Irlanda

Éire (ga) Ireland (en)
Bandera Escut d'armes
Tipus	estat sobirà, estat insular, país i successor state (en)
Himne	Amhrán na bhFiann
Epònim	illa d'Irlanda
Localització
53° N, 8° O / 53°N,8°O / 53; -8
Capital	Dublín
Conté la subdivisió	Comtat de Carlow Comtat de Kildare Connacht ../... 30+
Població humana
Població	5.149.139 (2022) (73,77 hab./km²)
Idioma oficial	gaèlic irlandès anglès
Geografia
Part de	Unió Europea Espai Econòmic Europeu Europa del Nord
Superfície	69.797 km²
Punt més alt	Carrantuohill (1.038,6 m)
Punt més baix	North Slob (en) (−3 m)
Limita amb	Regne Unit Irlanda del Nord
Dades històriques
Anterior	Estat Lliure d'Irlanda
Creació	29 desembre 1937
Organització política
Forma de govern	república estat unitari
Òrgan executiu	Govern d'Irlanda
Òrgan legislatiu	Oireachtas ,
• President	Michael D. Higgins (2011–)
• Taoiseach	Leo Varadkar (2022–)
Màxima autoritat judicial	Tribunal Suprem d'Irlanda
Membre de	Agència Internacional de l'Energia Organització Mundial de la Salut Grup Nòrdic de Combat ../... 31+
PIB nominal	504.182.603.276 $ (2021)
Moneda	euro
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC±00:00, hora estàndard
Domini de primer nivell	.ie
Prefix telefònic	+353
Telèfon d'emergències	112
Codi país	IE
Codi NUTS	IE
Lloc web	gov.ie

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat [ˈeːɾʲə]; en anglès, Ireland, pronunciat [ˈaɪrlənd] o [ˈɑrlənd]), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda. La capital i la seva ciutat més gran és Dublín, situada a la part oriental de l'illa; la seva àrea metropolitana allotja una tercera part de la població total del país, que consta de 4,75 milions d'habitants. L'estat comparteix la seva única frontera terrestre amb Irlanda del Nord, una part del Regne Unit. La resta del seu territori està envoltada per l'oceà Atlàntic, amb la mar Cèltica al sud, el canal de Sant Jordi al sud-est, i el mar d'Irlanda a l'est. El seu sistema polític és el d'una república parlamentària centralista.^[1] El poder legislatiu, la Oireachtas, consisteix en una cambra baixa, el Dáil Éireann, i una cambra alta, el Seanad Éireann, i d'un president (Uachtarán) que té un caràcter principalment cerimonial, essent el cap d'estat, però amb alguns poders i responsabilitats. El cap del govern és el Taoiseach (primer ministre, literalment 'cap'),que és elegit pel Dáil i nomenat pel president; el Taoiseach nomena els altres membres del govern.

L'estat es va crear amb el nom l'Estat Lliure d'Irlanda el 1922 com a resultat del Tractat Angloirlandès. Des d'aquell moment va tenir l'estatus de Dominion fins al 1937, quan es va adoptar una nova constitució, en la qual l'estat passava a anomenar-se "Irlanda" i, efectivament, es convertia en una república, amb un president elegit i sense poders executius com a cap d'estat. Es va declarar una república, oficialment, el 1949, després de la Llei sobre la República d'Irlanda de 1948. Irlanda es va convertir en membre de les Nacions Unides el desembre de 1955. Es va afegir a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), la predecessora de la Unió Europea, el 1973. L'estat no va tenir relacions formals amb Irlanda del Nord durant bona part del segle xx, però durant les dècades de 1980 i 1990 els governs britànic i irlandès van treballar conjuntament amb els partits nord-irlandesos per arribar a una resolució al conflicte nord-irlandès, conegut com "the Troubles" (els problemes). Des de la signatura de l'Acord de Divendres Sant, el 1998, el govern irlandès i l'executiu nordirlandès han cooperat en diverses àrees polítiques gràcies al Consell Ministerial Nord-Sud, creat per l'Acord.

Irlanda es troba entre els vint-i-cinc països més rics del món, en concepte de PIB per capita,^[2] i el desè país més pròsper del món segons l'Índex de prosperitat Legatum de 2015.^[3] Després d'unir-se a la CEE, Irlanda va aplicar un seguit de polítiques econòmiques liberals que van resultar en un creixement econòmic molt ràpid. El país va assolir una prosperitat considerable entre el 1995 i el 2007, passant a ser conegut com el període del "tigre celta". A això va seguir una crisi financera sense precedents que va començar el 2008, en conjunció amb el crack econòmic mundial.^[4][5] No obstant, com que la economia irlandesa va ser la que va créixer més dins de la UE el 2015,^[6] Irlanda torna a pujar a les taules comparatives de riquesa i prosperitat a nivell internacional. Per exemple, el 2015 Irlanda va situar-se en sisena posició (conjuntament amb Alemanya com el país més desenvolupat del món segons l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides).^[7] També ha obtingut bons resultats en altres comparatives, com ara el de l'índex de llibertat de premsa, llibertat econòmica o llibertats civils. Irlanda és membre de la Unió Europea i membre fundadora del Consell d'Europa i de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). El govern irlandès ha seguit una política militar de neutralitat a partir del no alineament, política que es va prendre ja abans de la Segona Guerra Mundial, motiu pel qual el país no forma part de l'OTAN,^[8] tot i que és membre de l'Associació per la Pau.