Back Исаак Ньютон ADY Isaac Newton Afrikaans Isaac Newton ALS አይሳክ ኒውተን Amharic Isaac Newton AN Isaac Newton ANG Aisik Newtọn ANN आइजक न्यूटन ANP إسحاق نيوتن Arabic ܐܝܣܚܩ ܢܝܘܛܢ ARC
|
«Newton» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Newton (desambiguació)». |
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)[nota 1][1] fou un físic, matemàtic, astrònom, teòleg i autor anglès (descrit en el seu temps com un «filòsof natural») i és reconegut com un dels més grans matemàtics i científics més influents de tots els temps i com una figura clau en la revolució científica.
Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (Principis Matemàtics de la Filosofia Natural), publicat per primera vegada en 1687. En ell descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, base de la mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra i dels objectes celestes. Newton també va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació universal. Així, va ampliar-les demostrant-ne que les òrbites (com les dels estels amb cua) no eren solament el·líptiques sinó que també podien ser hiperbòliques i parabòliques.[2]
En el camp de la mecànica, Newton va enunciar els principis de conservació de la quantitat de moviment i del moment angular. En òptica, va construir el primer telescopi reflector pràctic[3] i va desenvolupar una teoria sobre el color basada en l'observació que un prisma descompon un raig de llum blanca en els colors de l'espectre visible (colors de l'arc de Sant Martí). Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta de partícules (en lloc d'ones). També va formular una llei empírica del refredat i va estudiar la velocitat del so.
En matemàtiques, Newton comparteix amb Gottfried Leibniz el mèrit de la invenció del càlcul infinitesimal. També va demostrar el teorema del binomi generalitzat, va desenvolupar el «mètode de Newton» per aproximar els zeros d'una funció, i va contribuir a l'estudi de les sèries de potències enteres.[4]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.
- ↑ Asimov, Isaac. «Newton, Isaac». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 120. ISBN 8429270043.
- ↑ «Gravitació Newtoniana i les lleis de Kepler». [Consulta: 19 maig 2009].(en anglès)
- ↑ «The Early Period (1608–1672)». Pàgina de James R. Graham. [Consulta: 3 febrer 2009].[Enllaç no actiu]
- ↑ Bertran Prieto, Pol. «Isaac Newton: biografía y resumen de sus aportes a la ciencia» (en castellà). [Consulta: 25 març 2020].