Islam

Infotaula d'organitzacióIslam
(ar) الإسلام Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

Epònimrendició Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusreligió principal Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialàrab Modifica el valor a Wikidata
Història
Reemplaçamitologia àrab
religió semítica antiga Modifica el valor a Wikidata
Creació610 ↔ 632, Hijaz Modifica el valor a Wikidata
FundadorMahoma Modifica el valor a Wikidata

631Alcorà Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
Isra i Miraj
627 batalla del Fossat
The Farewell Pilgrimage (en) Tradueix
23 març 625 (Gregorià) batalla d'Úhud
14 setembre 622 hègira
12 març 624 gran campanya de Badr
629 Conquesta de la Meca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
GènerePràctica espiritual, culte i devoció Modifica el valor a Wikidata
Influències
Element explotat :
  Qalab
Governança corporativa
Seu
Seu
Seu
Format per
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar

L'islam (àrab: الإسلام, al-islām (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en àrab), ‘submissió [a Déu]’)[1] és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle vii a la península Aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu (en àrab: Al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel (Jibril). Aquest missatge va quedar plasmat en l'Alcorà, el llibre sagrat d'aquesta religió.[2] El contingut fonamental d'aquesta revelació és que Déu és un i que tot és obra de Déu,[3] així que la finalitat de la vida és sotmetre's a la seva voluntat per tal de viure-hi en acord i obtenir la salvació.

Els musulmans consideren la seva religió com la versió final i universal d'una fe primordial monoteista revelada en diverses èpoques i en diversos indrets mitjançant els profetes, en especial Abraham (en àrab: Ibrahim), Moisès (Mussa) i Jesús (Issa). La tradició majoritària sosté que els missatges i revelacions anteriors han estat alterats i que Muhàmmad és el darrer profeta, l'home perfecte que aporta el missatge definitiu i que tanca així el cicle profètic iniciat per Adam.[4] Per això, les dites i fetes del profeta constitueixen un model a seguir per a tots els musulmans. Estan recollides en uns texts anomenats hadits, que es consideren gairebé tan sagrats com el mateix Alcorà. El conjunt dels hadits constitueix la sunna, o tradició (del profeta).[5]

Les pràctiques bàsiques de l'islam consisteixen a respectar els anomenats «pilars de la religió,» que són cinc actes de devoció obligatoris si es vol obtenir la salvació, i la creença en els sis articles de fe. D'altra banda, aquesta religió es caracteritza per no tenir litúrgia ni classe sacerdotal (excepte en algunes variants minoritàries), considerant que no ha d'haver-hi cap interlocutor entre el fidel i Déu.[2]

Per tal de codificar el comportament dels humans explicat en les fonts documentals, que per la seva naturalesa de missatge revelat permeten diverses interpretacions, s'ha desenvolupat la llei islàmica o xaria, que regeix tots els aspectes de la vida humana, sense que es consideri cap divisió entre vida religiosa, personal, social o política.[6]

Avui dia, els musulmans es divideixen bàsicament entre sunnites i xiïtes. Els primers, anomenats també ortodoxos, constitueixen una majoria aclaparadora (al voltant del 90%), mentre que els segons, situats principalment a l'Iran i a l'Iraq, formen poc més d'un 10% del conjunt de fidels. N'existeixen, però, altres corrents minoritaris així com nombroses escoles de pensament dins dels corrents principals.

L'islam és la segona religió més gran del món, i inclou prop de 1.570 milions de fidels, és a dir, aproximadament el 23% de la població mundial.[7] Al voltant d'un 13% viuen a Indonèsia, el major país musulmà,[8] 31% al subcontinent Indi,[8] 20% a l'Orient Pròxim[9] i 15% a l'Àfrica subsahariana.[7] També n'hi ha comunitats importants a la Xina i a Rússia, així com en zones del Carib. Tanmateix, es poden trobar comunitats estables de musulmans gairebé arreu del món.

Sovint, aquesta religió es representa amb un creixent lunar, present en moltes banderes dels països musulmans, a vegades al costat d'una estrella. Igualment, s'hi sol associar el color verd.

  1. Entrada Islam a Encarta ® 2007. © 1993-2006 Microsoft Corporation (en francès).
  2. 2,0 2,1 «Islam». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Halil Bárcena, L'Alcorà i les seves intuïcions espirituals fonamentals, Centre d'estudis de les tradicions religioses
  4. Vegeu:
    • Accad (2003): Segons Ibn Taymiya, encara que només alguns musulmans accepten la veracitat textual de tota la Bíblia, la majoria dels musulmans concedeixen que la major part és veraç.
    • Esposito (1998), pp.6,12
    • Esposito (2002b), pp.4–5
    • F. E. Peters (2003), p.9
    • F. Buhl. «Muhammad». A: Encyclopaedia of Islam Online [Consulta: 2 maig 2007]. 
    • Hava Lazarus-Yafeh. «Tahrif». A: Encyclopaedia of Islam Online [Consulta: 2 maig 2007]. 
  5. «Islam». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Islam». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. 7,0 7,1 Miller, Tracy, Mapping of the Global Muslim Population Arxivat 2013-07-25 a Wayback Machine., octubre 2009, Pew Research Center.
  8. 8,0 8,1 Miller (2009), pp. 8,17
  9. Vegeu:
    • Esposito (2002b), p.21
    • Esposito (2004), pp.2,43
    • Miller (2009), pp.9,19

Developed by StudentB