Iterbi

Iterbi
70Yb
tuli ← iterbi → luteci - ↑ Yb ↓ No Taula periòdica
Aspecte
Blanc platejat Línies espectrals de l'iterbi
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Iterbi, Yb, 70
Categoria d'elements	Lantànids
Grup, període, bloc	n/d, 6, f
Pes atòmic estàndard	173,054(5)
Configuració electrònica	[Xe] 4f14 6s2 2, 8, 18, 32, 8, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	6,90 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	6,21 g·cm−3
Punt de fusió	1.097 K, 824 °C
Punt d'ebullició	1.469 K, 1.196 °C
Entalpia de fusió	7,66 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	159 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	26,74 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 736 813 910 1.047 (1.266) (1.465)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	3, 2, 1 (òxid basic)
Electronegativitat	? 1,1 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 603,4 kJ·mol−1
	2a: 1.174,8 kJ·mol−1
	3a: 2.417 kJ·mol−1
Radi atòmic	176 pm
Radi covalent	187±8 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica	Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica	(t, a,) (β. poli) 0,250 µΩ·m
Conductivitat tèrmica	38,5 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(t, a,) (β. poli) 26,3 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 1.590 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	(forma β) 23,9 GPa
Mòdul de cisallament	(forma β) 9,9 GPa
Mòdul de compressibilitat	(forma β) 30,5 GPa
Coeficient de Poisson	(forma β) 0,207
Duresa de Vickers	206 MPa
Duresa de Brinell	343 MPa
Nombre CAS	7440-64-4
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'iterbi
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 166Yb sin 56,7 h ε 0,304 166Tm 168Yb 0,13% >1,3×1014 a α 1,9508 164Er β+β+ 1,4221 168Er 169Yb sin 32,026 d ε 0,909 169Tm 170Yb 3,04% 170Yb és estable amb 100 neutrons 171Yb 14,28% 171Yb és estable amb 101 neutrons 172Yb 21,83% 172Yb és estable amb 102 neutrons 173Yb 16,13% 173Yb és estable amb 103 neutrons 174Yb 31,83% 174Yb és estable amb 104 neutrons 175Yb sin 4,185 d β− 0,470 175Lu 176Yb 12,76% >1,6×1017 a α 0,570 172Er β−β− 1,083 176Hf 177Yb sin 1,911 h β− 1,399 177Lu

L'iterbi és un element químic de la taula periòdica que té el símbol Yb i nombre atòmic 70. L'iterbi és un element metàl·lic argentat bla, pertany al 6è període de la taula periòdica i a la sèrie dels lantanoides, els quals formen part del conjunt d'elements anomenats terres rares. Se'l troba en alguns minerals com la monazita o la xenotima. L'iterbi s'associa a vegades amb l'itri o altres elements relacionats i s'usa en alguns acers. L'iterbi natural és una mescla de set isòtops estables. No té cap funció biològica i és poc tòxic. L'element té poc ús pràctic més enllà de la investigació. El radioisòtop iterbi 169 és una font de raigs X durs útils en dispositius radiogràfics portàtils. S'utilitza com a dopant en una varietat de materials òptics, incloses les lents. El metall s'utilitza en sensors de pressió perquè la seva resistivitat elèctrica depèn molt de la pressió.