Itri

Per a altres significats sobre el municipi italià, vegeu «Itri (municipi)».
Itri
39Y
estronciitrizirconi
Sc

Y

Lu
Aspecte
Blanc platejat



Línies espectrals de l'itri
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Itri, Y, 39
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 35, d
Pes atòmic estàndard 88,90585
Configuració electrònica [Kr] 4d1 5s2
2, 8, 18, 9, 2
Configuració electrònica de Itri
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
4,472 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
4,24 g·cm−3
Punt de fusió 1.799 K, 1.526 °C
Punt d'ebullició 3.609 K, 3.336 °C
Entalpia de fusió 11,42 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 365 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 26,53 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.883 2.075 (2.320) (2.627) (3.036) (3.607)
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 3, 2, 1 (òxid bàsic feble)
Electronegativitat 1,22 (escala de Pauling)
Energies d'ionització 1a: 600 kJ·mol−1
2a: 1.180 kJ·mol−1
3a: 1.980 kJ·mol−1
Radi atòmic 180 pm
Radi covalent 190±7 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal
Itri té una estructura cristal·lina hexagonal
Ordenació magnètica Paramagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (t. a.) (α, poli) 596 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 17,2 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (t. a.) (α, poli)
10,6 µm/(m·K)
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 3.300 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 63,5 GPa
Mòdul de cisallament 25,6 GPa
Mòdul de compressibilitat 41,2 GPa
Coeficient de Poisson 0,243
Duresa de Brinell 589 MPa
Nombre CAS 7440-65-5
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'itri
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
87Y sin 3,35 d ε - 87Sr
γ 0,48
0,38D
-
88Y sin 106,6 d ε - 88Sr
γ 1,83
0,89
-
89Y 100% 89Y és estable amb 50 neutrons
90Y sin 2,67 d β 2,28 90Zr
γ 2,18 -
91Y sin 58,5 d β 1,54 91Zr
γ 1,20 -

L'itri és l'element químic de símbol Y i nombre atòmic 39. És un metall de transició del grup 3 de la taula periòdica i de l'agrupament de les terres rares. Fou descobert pel químic finlandès Johan Gadolin el 1794, essent el primer element de les terres rares en ser descobert. A la naturalesa se'l troba en abundància als minerals bastnäsita-(Y) i xenotima-(Y), dels quals s'obté. Té importants aplicacions en la societat actual, hom els troba al làser YAG (granat sintètic d'itri i alumini), també emprat en joieria com a substitut del diamant; en el superconductor ; en els díodes emissors de llum o LEDs blancs; en les pantalles de cristall líquid o LCD i en les pantalles de plasma.

  1. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press.

Developed by StudentB