James Clerk Maxwell

Plantilla:Infotaula personaJames Clerk Maxwell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juny 1831 Modifica el valor a Wikidata
Edimburg (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1879 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Cambridge (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer d'estómac Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Westminster Modifica el valor a Wikidata
ReligióSocialisme cristià Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Edimburg
Trinity College
Edinburgh Academy
Peterhouse
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiWilliam Hopkins Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica, mecànica, matemàtiques, camp electromagnètic, electricitat, magnetisme, fotografia en color i teoria cinètica molecular Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Aberdeen
Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat, físic teòric, professor, fotògraf, matemàtic, inventor, thermodynamicist (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat1860 Modifica el valor a Wikidata - 1865 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKing's College de Londres
Universitat d'Aberdeen
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesArthur Schuster, John Ambrose Fleming, John Henry Poynting i Richard Glazebrook Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralHorace Lamb i George Chrystal Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKatherine Clerk Maxwel (1858–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Clerk-Maxwell of Middlebie Modifica el valor a Wikidata  i Frances Cay Modifica el valor a Wikidata
ParentsJemima Blackburn, cosina germana Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 16871396 Project Gutenberg: 1586 Modifica el valor a Wikidata

James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 18315 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès. El seu èxit més important va ser la formulació d'un conjunt d'equacions epònimes —conegudes com a equacions de Maxwell— que per primera volta expressà les lleis bàsiques de l'electricitat i el magnetisme d'un mode unificat. També va desenvolupar la distribució de Maxwell, una estadística que pretén descriure aspectes de la teoria cinètica dels gasos. Aquests dos descobriments contribuïren a inaugurar l'era de la física moderna, assentant els fonaments per als futurs treballs en camps com la relativitat especial i la mecànica quàntica. Maxwell és també conegut per haver creat la primera càmera fotogràfica de colors combinats el 1861, mitjançant el sistema de la síntesi additiva.

La majoria de la il·lustre carrera de Maxwell tingué lloc a la Universitat de Cambridge, en les seves investigacions feia sovint ús de la seva aptitud matemàtica, i recorria a elements de la geometria i l'àlgebra. Amb aquestes destreses, Maxwell fou capaç de demostrar que els camps elèctric i magnètic viatgen a través de l'espai en forma d'ones i a la velocitat constant de la llum. Finalment, el 1861 Maxwell va escriure un article en el Philosophical Magazine anomenat «On Physical Lines of Force» (‘Sobre les línies físiques de força’) on va proposar per primer cop que la llum era de fet ondulacions en el mateix medi, que és la causa del fenomen elèctric i magnètic.[1]

Maxwell és considerat per molts, especialment per qui treballa en el camp de la física, com el científic del segle xix que més va influir la física del segle xx. Molts consideren que les seves aportacions a la física són de la mateixa magnitud que les d'Isaac Newton i Albert Einstein.[2] Al final de l'enquesta del mil·lenni, una enquesta que pretén fer una llista dels cent físics més rellevants de la història, Maxwell va ser votat com el tercer físic més gran de tots els temps, només darrere de Newton i Einstein.[3] En el centenari del naixement de Maxwell, el mateix Einstein va descriure el treball de Maxwell com l'obra «més profunda i més fructífera que la física ha experimentat des de l'època de Newton».[4] Einstein va mantenir una fotografia de Maxwell a la paret del seu estudi, al costat de fotografies de Michael Faraday i Newton.[5]

« [El treball de Maxwell és] … el més profund i profitós que ha experimentat la física des dels temps de Newton. »
Albert Einstein, The Sunday Post[6]
  1. Maxwell, James C. «XXV: On Physical Lines of Force». Philosophical Magazin and Journal of Science, 3-1861, pàg. 161….
  2. Tolstoy, Ivan. James Clerk Maxwell: A Biography. Edimburg: Cannongate, 1981, p. 12. ISBN 086241010X. 
  3. «Einstein the greatest» (en anglès). bbc.co.uk, 29-11-1999. [Consulta: 4 març 2012].
  4. McFall, Patrick. "Brainy young James wasn't so daft after all". The Sunday Post, 23 d'abril de 2006
  5. Robyn Arianrhod. "Einstein's Heroes: Imagining the World through the Language of Mathematics". UQP, revisat per Jane Gleeson-White. The Sydney Morning Herald, 10 de novembre de 2003.
  6. McFall, Patrick. «Brainy young James wasn't so daft after all» (en anglès). The Sunday Post. D.C. Thomson & Co Ltd, 23-04-2006. [Consulta: 5 març 2012].

Developed by StudentB