Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 octubre 1728 Marton (Regne de la Gran Bretanya) |
Mort | 14 febrer 1779 (50 anys) Kealakekua Bay (Antic Hawaii) |
Causa de mort | homicidi, ferida d'arma blanca |
Activitat | |
Camp de treball | Exploració i cartografia |
Ocupació | explorador, marí, oficial naval, cartògraf, botànic |
Membre de | |
Carrera militar | |
Branca militar | Royal Navy |
Rang militar | capità |
Participà en | |
12 juliol 1776 | third voyage of James Cook (en) |
1772 | second voyage of James Cook (en) |
1768 | first voyage of James Cook (en) |
Obra | |
Abrev. botànica | Cook |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Elizabeth Cook (1762–) |
Fills | James Cook, Nathaniel Cook, Elizabeth Cook, Joseph Cook, George Cook, Hugh Cook |
Mare | Grace Pace |
Cronologia | |
14 febrer 1779 | death of James Cook (en) |
Premis | |
James Cook (Marton, Middlesbrough, Anglaterra, 27 o 28 d'octubre[1] de 1728 - Badia de Kealakekua, Hawaii, 14 de febrer de 1779) fou un explorador i cartògraf anglès; va assolir el rang de capità de la Royal Navy, l'Armada Reial britànica. Cook va ser el primer a traçar Terranova abans de fer tres viatges a l'oceà Pacífic en els quals va aconseguir explorar les principals illes d'aquesta regió. Entre d'altres, va ser el primer europeu a explorar la costa oriental d'Austràlia i les illes Hawaii i va fer la primera circumnavegació de Nova Zelanda.[2] Va obrir el camí de les exploracions científiques i antropològiques, i dels grans viatges de navegació, combatent l'escorbut. Va morir a l'illa de Hawaii durant un atac dels nadius durant el seu tercer viatge d'exploració al Pacífic.
Cook va treballar a la marina mercant britànica quan era un adolescent,[3] i va allistar-se a la Royal Navy el 1755. Va entrar en acció en la guerra dels Set Anys, i posteriorment cartografià gran part de l'entrada del riu Sant Llorenç, durant el setge de Quebec. Això va permetre que el general Wolfe pogués executar amb èxit el seu atac a les planes d'Abraham, i va fer parar l'atenció de l'Almirallat i la Reial Societat vers Cook. Aquest avís es va produir en un moment crucial, tant en la seva carrera personal com en la direcció de l'exploració britànica d'ultramar. D'aquesta manera, el 1766 partí com comandant de l'Endeavour per al primer de tres viatges per l'oceà Pacífic.
Cook explorà i cartografià moltes illes i costes. Els seus èxits poden atribuir a una combinació de la nàutica, la topografia superior i les habilitats cartogràfiques, el valor en l'exploració de llocs perillosos per confirmar els fets com, per exemple, la incursió en el cercle polar antàrtic i les exploracions al voltant de la Gran Barrera de Corall; també cal destacar la capacitat de conduir els homes en les condicions adverses, i l'audàcia, tant pel que fa a les seves exploracions com la seva voluntat de superar les instruccions donades per l'Almirallat.[3]
Un fet de summa importància en el primer viatge va ser que cap home de la seva tripulació va morir d'escorbut, afecció que havia delmat moltes expedicions marítimes anteriors. Això es va deure a una especial preocupació de Cook per millorar les condicions d'higiene i la dieta dels seus subordinats durant el viatge, en què va incloure els cítrics com a preventius de la malaltia, segons un descobriment del metge anglès James Lind.[4]