Tipus | illa, comtat, territori d'ultramar integral i subdivisió administrativa de primer nivell | ||||
---|---|---|---|---|---|
Himne | Ja, vi elsker dette landet | ||||
Lema | Alt for Norge | ||||
Epònim | Jan Jacobs May van Schellinkhout | ||||
Localització | |||||
| |||||
Capital i Ciutat més gran | Olonkinbyen | ||||
Població humana | |||||
Població | 18 (2010) (0,05 hab./km²) | ||||
Gentilici | Janmaienc | ||||
Idioma oficial | noruec | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 377 km² | ||||
Mesura | 15 () × 54 () km | ||||
Banyat per | oceà Àrtic, mar de Grenlàndia i mar de Noruega | ||||
Altitud | 2.277 m | ||||
Punt més alt | Beerenberg (2.277 m) | ||||
Dades històriques | |||||
Àrea no incorporada de Noruega Sobirania noruega sobre l'illa 27 de febrer de 1930
Administració de l'illa des de Nordland 1995 | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
Organització política | |||||
Forma de govern | Monarquia constitucional | ||||
• Rei | Harald V | ||||
• Governador | Åshild Hauan | ||||
Moneda | Corona noruega | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 8099 | ||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | NO-22 | ||||
Codi NUTS | NO0B1 | ||||
Lloc web | jan.mayen.no |
Jan Mayen és una illa que es troba al límit entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Àrtic, part del Regne de Noruega[1] i administrada des del comtat de Nordland.[2] Descoberta a principis del segle xvii per baleners holandesos, l'illa només va servir com a base per a la caça de balenes o la guineu àrtica perquè no va ser reclamada per cap nació. L'hivern del 1882 al 1883, al primer any polar internacional, es va convertir en un centre d'estudis científics. No serà fins al 1929 quan Noruega en pren la possessió exclusiva i passa a utilitzar-la primer com a base meteorològica i a partir del 1959 com a centre de radionavegació.[3]
L'illa es troba sota la influència del clima polar, i la seva única formació vegetal és la tundra. Pel que fa a la fauna predominen els ocells marins. Jan Mayen és el cim emergit d'un volcà format en un punt calent que culmina al Beerenberg, a 2.277 metres.[3] La gran distància de l'illa respecte les terres més properes, juntament amb la duresa del clima, no n'han afavorit l'assentament humà, que es limita als equips científics i tècnics que periòdicament es traslladen a Olonkinbyen.