Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Jean-Baptiste Pierre Antoine de Monet de Lamarck 1r agost 1744 Bazentin (Regne de França) |
Mort | 18 desembre 1829 (85 anys) París (Restauració francesa) |
Causa de mort | atac de cor |
Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
Religió | Catòlic romà |
Activitat | |
Camp de treball | Zoologia, botànica, geologia i meteorologia |
Ocupació | botànic, meteoròleg, químic, paleontòleg, malacòleg, enciclopedista, biòleg, naturalista, professor d'universitat, zoòleg, acadèmic, escriptor |
Ocupador | Museu Nacional d'Història Natural de França |
Membre de | |
Carrera militar | |
Branca militar | Granader |
Rang militar | tinent |
Conflicte | Guerra dels Set Anys |
Obra | |
Abrev. botànica | Lam. |
Abrev. zoologia | Lamarck |
Família | |
Cònjuge | Julie Mallet (1798–1819), mort del cònjuge Charlotte Reverdy (1793–), mort del cònjuge Marie Anne Rosalie Delaporte (–1792), mort del cònjuge |
Fills | Auguste de Lamarck () Marie Anne Rosalie Delaporte |
Germans | Philippe François de Monet de Lamarck |
Premis | |
Jean-Baptiste Lamarck (Bazentin, 1 d'agost de 1744 - París, 18 de desembre de 1829)[2] Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, cavaller de La Marck va ser un naturalista francès i un dels primers a defensar la idea de l'evolució dels éssers vius i proposar una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals. Lamarck, com la major part dels seus contemporanis, acceptava l'existència de l'herència dels caràcters adquirits, que era un dels components de la seva teoria evolutiva. Aquests tipus d'herència acostuma a rebre el nom de lamarckisme, i durant la segona part del segle xx ha estat molt desacreditada, però en el darrers anys el nous descobriments especialment en epigenètica han obert un nou debat entorn d'aquest tipus d'herència. També va ser un dels primers naturalistes a usar el terme biologia. La publicació de la seva obra principal, Filosofia zoològica, el 1809 coincideix amb el naixement de Charles Darwin, qui va formular una teoria evolucionista que vindria a superar el lamarckisme: el darwinisme. Lamarck va fer importants contribucions a la botànica i a la zoologia, i se'l considera l'iniciador de la paleontologia dels invertebrats.