Back Joan Coromines i Vigneaux AN چوان كورومينيس ARZ Joan Coromines German Ζοάν Κορομίνες Greek Joan Coromines English Joan Corominas Esperanto Joan Coromines Spanish Joan Coromines Basque Joan Coromines French Joan Coromines Galician

Joan Coromines i Vigneaux

No s'ha de confondre amb Joan Corominas i Vila.
Plantilla:Infotaula personaJoan Coromines i Vigneaux

(1980) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 març 1905 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 1997 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Pineda de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRamón Menéndez Pidal i Américo Castro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, professor d'universitat, filòleg, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJosé García López Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParesPere Coromines i Montanya Modifica el valor a Wikidata  i Celestina Vigneaux i Cibils Modifica el valor a Wikidata
GermansErnest Corominas i Vigneaux
Júlia Coromines i Vigneaux Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joan Coromines i Vigneaux[1][2] (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)[3] fou un lingüista català. Autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de l'Onomasticon Cataloniae i del Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, Coromines va ser un dels principals especialistes en lingüística romànica. Tenia un gran coneixement del català, occità i castellà, i també de la lingüística indoeuropea i aràbiga.

Va contribuir en gran manera al coneixement i a la divulgació de l'occità aranès mitjançant la seva tesi sobre vocabulari aranès (1931) i sobretot, molt més tard, amb El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó (1990).

  1. ↑ El seu segon cognom, Vigneaux, correspon a la forma gascona Vinhaus: i si jo no temés certa impietat envers la meva santa mare, ara que ja no li’n puc demanar llicència, ja hauria grafiat el meu segon nom com Vinyaus o Vignaus, abolint-hi la bàrbara i deformadora grafia franchimanda Vigneaux», in Perfil biográfico de Joan Coromines dins Joan Coromines. Premio Nacional de las Letras Españolas 1989, Barcelona: Ministerio de Cultura-Anthropos, DUARTE, C. i COROMINES, A. 1990.
  2. ↑ De camí visitàrem una tia de la meva mare, que havia viscut tota la vida en un poble del Comenge, a l'entrada de la Vall d'Aran, i que a penes sabia parlar altra llengua que el gascó (d'ací ve el meu segon cognom de Vinhaus, que els francesos escriuen bàrbarament Vigneaux): amb el temps vaig conversar amb ella en aquesta llengua. L'estada als Pirineus m’enllaminia, i com que acabava d'escriure el meu treball primerenc sobre el tolosenc Bertran del Falgar, vaig fer el propòsit d'aprendre l'aranès, que és un dialecte del gascó. Joan Coromines, lletra a Josep Pla (12.06.61), Epistolari i Josep Pla (Barcelona: Destino, 2001), pàg. 38
  3. ↑ «Joan Coromines i Vigneaux». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Developed by StudentB