Joc

Nens jugant a saltar i parar en una pintura de Pieter Brueghel el Vell

El joc o jugar és una activitat física o mental que té com a principal finalitat la diversió o l'entreteniment de qui l'executa.[1] És un entreteniment o un exercici recreatiu, sotmès a regles, en el qual entren en competència l'habilitat i/o la sort dels participants.[2] Les parts clau d'un joc són els objectius, les regles, els reptes i la interactivitat. Els jocs normalment generen estimulació física o mental i, sovint, ambdues; ajuden a adquirir habilitats pràctiques, serveixen com a exercici, tenen un rol educatiu i contribueixen al desenvolupament i l'equilibri psicològics. Les convencions que regeixen un joc només compten fins que s'acaba l'activitat. El joc evoluciona segons l'edat dels jugadors i té unes característiques diferents en funció de la cultura en què s'estudiï. Es pot jugar a un dels jocs estructurats existents, però el tema també s'utilitza en sentit ampli, sense cap joc concret definit.

És una activitat universal, una constant a totes les cultures que l'ésser humà practica al llarg de tota la seva vida. Per tant, és una activitat fonamental per a l'home, fins al punt que de la seva manifestació i possibilitats d'expressió en pot dependre considerablement l'evolució, el desenvolupament i la maduració.[3] Té una transcendència particular en la vida dels infants que està recollida en l'article 7 de la Declaració dels Drets de l'Infant (1959): «L'infant gaudirà plenament de jocs i d'esbarjos, els quals hauran d'estar orientats vers les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret.»[4] El joc, sigui adult o infantil, és una activitat voluntària que troba el que busca en ella mateixa i en el desenvolupament del seu propi procés. El joc infantil és una activitat molt seriosa en què el nen s'implica totalment i que li serveix per demostrar i afirmar la seva personalitat. El joc infantil pot ser lliure i espontani o més o menys dirigit per un adult que anima i organitza el joc i proveeix els materials.[5]

Etimològicament la paraula joc ve del llatí iocus que significa el mateix a més de diversió, esbarjo, broma, passatemps.[6] El sinònim llatí ludus va donar els derivatius cults lúdic, ludificació, ludoteca...[7]

  1. «Joc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Joc». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «El joc infantil i la seva metodologia». Xtec. Arxivat de l'original el 2016-08-16. [Consulta: 4 gener 2015].
  4. «Declaració dels Drets dels Infants (annex)». Arxivat de l'original el 2016-02-02. [Consulta: 23 novembre 2015].
  5. «Juego dirigido y juego libre en el área de educacion física» (en castellà). Arxivat de l'original el 2015-11-24. [Consulta: 23 novembre 2015].
  6. Seva i Llinares, Antoni. «iocus». A: Diccionari Llatí-Català. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), p. 716. ISBN 978-84-7739-631-4. 
  7. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «lúdic». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 555. ISBN 9788441225169. 

Developed by StudentB