Jonas Mekas

Plantilla:Infotaula personaJonas Mekas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 desembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Biržai (Lituània) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 2019 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Magúncia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCinema experimental, direcció, poesia i literatura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, artista, guionista, poeta, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Representat perLight Cone Modifica el valor a Wikidata
Participà en
8 abril 2017Documenta 14
8 juny 2002Documenta 11 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsOona Mekas, Sebastian Mekas Modifica el valor a Wikidata
GermansAdolfas Mekas Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjonasmekas.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0577263 Allocine: 12778 Rottentomatoes: celebrity/jonas_mekas Allmovie: p102408 TMDB.org: 1092208
Find a Grave: 196294250 Modifica el valor a Wikidata

Jonas Mekas (Biržai i Lituània, 24 de desembre de 1922 - Brooklyn, 23 de gener de 2019) era un cineasta i poeta lituà que va fer la seva carrera als Estats Units.[1][2] Va ser el padrí del cinema underground.[3]

El 1944, després d'haver estat detingut pels nazis juntament amb el seu germà Adolfas, passa vuit mesos reclòs en un camp de treballs forçats de l'Alemanya nazi. Els germans reïxen escapar per amagar-se a una granja durant els dos últims mesos de la guerra. Després d'aquest període Mekas viu durant quatre anys a diferents camps de refugiats gestionats pel bàndol dels aliats a Wiesbaden i Kassel.[4] És durant aquests anys que el seu interès pel cinema es veu potenciat per la projecció de pel·lícules per part de l'exèrcit americà, de les quals títols com El tresor de Sierra Madre van tenir un gran impacte en el futur cineasta.[5]

L'any 1946, estudia filosofia a la Universitat de Magúncia fins al 1949, any en què emigra juntament amb el seu germà als Estats Units i s'estableix al barry al barri de Williamsburg a Brooklyn (Nova York). Dues setmanes després de la seva arribada, fa un préstec per comprar una primera càmera Bolex de 16 mil·límetres i comença a registrar moments de la seva vida. Mekas és una de les figures principals de l'avantguarda cinematogràfica nord-americana o, com ell mateix ho bateja a la fi dels anys cinquanta, del New American Cinema, en el qual té diversos papers.

El 1954 és nomenat redactor en cap de Film Culture. El 1962 és un dels cofundadors de la Film Maker's Cooperative (FMC) i el 1964, de la Filmmakers' Cinematheque, que més endavant esdevindrà els Anthology Film Archives. L'any 1970, l'Anthology Film Archives inaugura un espai que serveix desala de projecció, museu i llibreria i Mekas n'esdevé el director. Arrel de la projecció de les pel·lícules Flaming Creatures (1964) i Un Chant d'Amour (1950) és arrestat per obscenitat, fet que el motiva a començar una campanya encontra de les polítiques de censura mentres continuava projectant films al Museu Jueu de NovaYork, la Galeria d'Art Modern entre d'altres. És a Anthology Film Archives on, junt a icones del cinema experimental com Stan Brakhage, Peter Kubelka, James Broughton, Ken Kelman i P. Adams Sitney comença el projecte d'Essential Cinema, una recopilació d'obres claus del cinema experimental en un marc històric.[6][7] Aquesta llista encara continua sent un referent relevant avui dia.

Parel·lelament a aquests projectes, Mekas feia classes de cinema a institucions com la New School for Social Research (NSSR), el Massachusetts Institute of Technology (MIT), la Cooper Union i la Universitat de Nova York. Participa en la literatura clàssica de Lituania i publica més de vint obres tant de poesia com de prosa en lituà, francès, alemany i anglès.[8]

Com a cineasta,va fer films narratius (Guns of the Trees, 1962), documentals (The Brig, 1964) i «diaris» precursors, com Walden (1969),[9] Lost, Lost, Lost (1976), Reminiscences of a Journey to Lithuania (1971-1972), Zefiro Torna (1992) i As I was Moving Ahead, Occasionally I saw Brief Glimpses of Beauty (2000); aquest darrer, muntat a partir de les gravacions acumulades al llarg de cinquanta anys de vida. El 2007, Mekas roda 365 curtmetratges, un per cada dia de l'any, que publica diàriament a la seva pàgina web.[2] El 2011 presenta al Festival de Berlin el llarg metratge Sleepless Nights Stories.[2]

  1. «Jonas Mekas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Jonas Mekas». Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), 24-01-2019. [Consulta: 24 octubre 2023].
  3. Salvà, Nando «¿Per què Jonas Mekas és un dels directors més influents de la història del cine?». El Periódico, 24-12-2022.
  4. «Jonas Mekas Biography». [Consulta: 25 octubre 2021].
  5. Bergan, Ronald «Jonas Mekas obituary» (en anglés). The Guardian, 24-01-2019 [Consulta: 25 octubre 2021].
  6. «About - History» (en anglès). Anthology Film Archives. [Consulta: 24 octubre 2023].
  7. «Essential Cinema» (en anglès). Screenslate. [Consulta: 24 octubre 2023].
  8. «Jonas Mekas» (en anglés). [Consulta: 25 octubre 2021].
  9. «Cinema en primera persona. Jonas Mekas i el New American Cinema». Filmoteca de Catalunya, 2021. [Consulta: 24 octubre 2023].

Developed by StudentB